M'encanta aquest començament del poema: "és quan et pons que el sentit se't fa clar". Recorda l' "és quan dormo que hi veig clar" de Foix, però encara em sembla més potent.
Els que ja som en una edat de pondre'ns poc a poc, potser encara ho podem valorar més. Trobar més sentit a canvi de tantes petites (o grans) pèrdues quotidianes.
A mi també m'ha agradat molt. Com la Carme, ho he associat amb la proximitat de la posta d'una vida, moment en què potser tindrem més clares moltes coses, i brollaran molts sentiments que teníem latents. M'ha fet pensar, per analogia, amb la tanka de Carles Riba "Tristes banderes / del crepuscle...", que tanmateix contenen una esperança en el renaixement d'un demà millor. Ja ho veus que, com sempre, ens fas pensar: no paris.
Me encantan las puestas de sol. Comparto contigo esa observación. Cuando el sol se pone nos es más fácil entrar en contacto con nuestro mundo interior. Las cosas y problemas se ven con más claridad. Es un momento muy bueno para la contemplación.
M'encanta aquest començament del poema: "és quan et pons que el sentit se't fa clar". Recorda l' "és quan dormo que hi veig clar" de Foix, però encara em sembla més potent.
ResponEliminaEls que ja som en una edat de pondre'ns poc a poc, potser encara ho podem valorar més. Trobar més sentit a canvi de tantes petites (o grans) pèrdues quotidianes.
Boníssim, Helena!
Carme,
EliminaMoltes gràcies. No pretenia de plagiar Foix, m'ha sortit així i ja està. La paraula sentit l'utilitzo com a sinònim de sentiment.
Un vers potent que no et deixa gens indiferent ;)
ResponEliminaSalut !
M'agrada que no ho trobis indiferent, Artur!
EliminaTal vez haya que proteger las brasas, y ese sea el sentido del vivir. Hasta que...
ResponEliminaLes brases donen molt de si, Fackel, com les coses contingudes i grans alhora.
EliminaTambé l'he interpretat com la Carme...
ResponEliminaTé molta força.
Aferradetes, nina.
Moltes gràcies, sa lluna! No pensava que us agradaria tant.
EliminaA mi també m'ha agradat molt. Com la Carme, ho he associat amb la proximitat de la posta d'una vida, moment en què potser tindrem més clares moltes coses, i brollaran molts sentiments que teníem latents. M'ha fet pensar, per analogia, amb la tanka de Carles Riba "Tristes banderes / del crepuscle...", que tanmateix contenen una esperança en el renaixement d'un demà millor. Ja ho veus que, com sempre, ens fas pensar: no paris.
ResponEliminaRamon,
EliminaMoltes gràcies!
"En sap més el dimoni per vell que no per dimoni". Aquest és un poema molt autobiogràfic.
La posta i la sortida de sol a vegades s'assemblen. El naixement i la mort s'expressen semblant.
ResponEliminaÉs veritat, Xavier. Es confonen, posta i alba.
EliminaMe encantan las puestas de sol. Comparto contigo esa observación. Cuando el sol se pone nos es más fácil entrar en contacto con nuestro mundo interior. Las cosas y problemas se ven con más claridad. Es un momento muy bueno para la contemplación.
ResponEliminaMe ha gustado mucho
Un beso grande
La posta té molt d'encant, Ana, és molt romàntica.
EliminaLa posta, un camí a entendre i a la mort. Bon poema.
ResponEliminaMoltes gràcies, Cantireta. És que estic enamorada de la vellesa!
EliminaUn bocinet de Foix agafat al vol que segur que a ell li hauria agradat, Helena! I la imatge, preciosa i digna del poema!
ResponEliminaTeresa, és al revés, el meu poema vol ser digne de la imatge!
EliminaMentre s'apaga la llum el sentit t'il·lumina en la vesprada.
ResponEliminaUna tanka molt bonica.
Cordialment. Una abraçada.
Moltes gràcies, Rafael, la manca de llum pot ser molt lúcida!
Elimina