En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 17 de setembre del 2022

Butaca


MATEU, Joan Mare Internum 
Exposició Castell de Benedormiens - Castell d'Aro
del 13 d'agost al 25 de setembre de 2022

Entre el confort
i el teu vers estrellat,
saps escollir.

Helena Bonals

Nada se para.
Imágenes de sueños.
Constelaciones.

Fackel


Palabras suaves,
libertad sin cadenas.
Respiración.

Ana Muela Sopeña.
a

19 comentaris:

  1. Fackel18 de setembre del 2022, a les 9:49

    Nada se para.
    Imágenes de sueños.
    Constelaciones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de setembre del 2022, a les 11:42

      Res para i s'aconforma amb una butaca, Fackel. M'agrada molt!

      Elimina
  2. artur18 de setembre del 2022, a les 13:29

    Ben dit !. També hi poden haver versos incòmodes que ens fan remoure el pensament , fins i tot són necessaris
    Bon diumenge ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de setembre del 2022, a les 17:17

      Artur,
      les obres han de mossegar, de sorprendre i pertorbar, he llegit alguna vegada.

      Elimina
  3. sa lluna18 de setembre del 2022, a les 17:17

    Sempre la poesia.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  4. KRT18 de setembre del 2022, a les 22:23

    Estrellats o amb estrella, els versos sempre reconforten.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals19 de setembre del 2022, a les 11:52

      Ramon,
      Per un cantó reconforten, els versos, per l'altre alteren.

      Elimina
  5. Rafael Molero Cruz18 de setembre del 2022, a les 22:38

    Saber escollir és sentir en el cor el confort de l'altre. M'ha agradat molt el teu haiku.
    Gràcies per comentar-me el meu relat "Promesos".
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals19 de setembre del 2022, a les 11:55

      Rafael,
      Jo estic dient que no cerco la seguretat, el confort, sinó la nit estrellada que sembla que es vegi al fons del quadre. No sé si ho heu entès.

      Elimina
    2. Rafael Molero Cruz21 de setembre del 2022, a les 23:18

      Com ho expliques, és així. El confort està la nit estrellada! Vaja com t'ho has plantejat. Així és un tan surrealista. Molt bé.
      Gràcies i fins a l'altra.
      Cordialment

      Elimina
  6. xavier pujol19 de setembre del 2022, a les 10:43

    Els objectes materials es paguen amb diners. La poesia no té preu.

    ResponElimina
  7. Anònim19 de setembre del 2022, a les 15:03

    Quina sort saber escollir! La poesia no deixa dubtes…

    ResponElimina
  8. Ana Muela Sopeña22 de setembre del 2022, a les 13:50

    Palabras suaves,
    libertad sin cadenas.
    Respiracion.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...