No és important caure mil vegades: el que convé és no quedar-se a terra. Provem sempre de volar ben amunt: si tenim ales de cera, ja ens ho trobarem (allò del paracaigudes és raonable). Però com deia Maragall, "Fora terres, fora platja, / oblida't de ton regrés: / no s'acaba el teu viatge, / no s'acabarà mai més."
Nunca, nunca las ideas proporcionan la clave definitiva. Están de paso. Las más de las veces son laberínticas. A veces hay que ser salvajes:
ResponEliminaPalpa la tierra.
Huele a tu animal.
Mata la idea.
(La eterna renovación nos espera. De lo contrario, ya se sabe...)
Fackel,
EliminaQue misteriós això que dius!
És bo elairar-se amb les ales de les idees i l'energia dels ideals. Això sí, sempre amb un paracaigudes al costat.
ResponEliminaXavier,
EliminaD'acord amb tu! L'èxit consistiria a aixecar-se constantment.
Una combinació de les dues, serà una bona opció.
ResponEliminaAbraçades ;)
Ben observat, Artur.
EliminaVolant no es pot estar mai de tornada... volem, volem, que la vida és curta...
ResponEliminaTambé podem anar per les vies, i combinar-ho una mica tot...
Has fer una bonica entrada, Helena!
Carme,
Eliminaesteu tots d'acord amb mi, veig!
Volar sempre amb el dit petit d'un peu a terra.
ResponEliminaAferradetes, nina.
M'agrada molt com ho dius, sa lluna! Que l'estel voli lligat alhora per la corda.
EliminaNo és important caure mil vegades: el que convé és no quedar-se a terra. Provem sempre de volar ben amunt: si tenim ales de cera, ja ens ho trobarem (allò del paracaigudes és raonable). Però com deia Maragall, "Fora terres, fora platja, / oblida't de ton regrés: / no s'acaba el teu viatge, / no s'acabarà mai més."
ResponEliminaRamon,
EliminaPerò cada vegada que t'aixeques és perquè abans has caigut... errare humanum est.
La combinación de tu tanka y la fotografía es genial.
ResponEliminaAunque parece que nada cambia es una ilusión. Cada instante es diferente al anterior.
Un beso
Moltíssimes gràcies, Ana! Tot canvia perquè res no canviï.
Elimina