Hem d'aspirar a tenir-ho tot, i al més aviat possible. Després, la realitat fa que ens conformem amb el que tenim, i que ho valorem en la mesura justa. Sempre recordo com em va impactar, de ben jove, el final de la pel·lícula 'Esplendor en la hierba' (Elia Kazan, 1961; títol que remet a un vers de Wordsworth).
[...] I encara que la llum, abans tan viva, ja s’allunyi per sempre dels meus ulls, i no puguin tornar-me aquelles hores de resplendor a les herbes i de glòria en la flor, no sentirem tristesa, i trobaríem delit en el que ens queda: en aquella primera simpatia que, havent estat, ha d’ésser perdurable; en pensaments consoladors, que brollen enmig de la sofrença; en la fe que traspassa la mort amb la mirada; en els anys, que ens tornaven més reflexiu el seny. [...] (Versió de Marià Manent). Sisplau, no em facis explicar la pel·lícula. Et passo l’enllaç a la Wikipedia en castellà (la versió catalana no conté la sinopsi de l’argument). https://es.wikipedia.org/wiki/Esplendor_en_la_hierba
No cal esperar, si ho podem tenir tot, sol i lluna tot el dia... l'amor no espera pas la nit... sempre hi és.
ResponEliminaTenir-ho tot, d'això es tracta, Carme, com en la cançó de Joan Dausà.
EliminaPosible respuesta a un poema que no la exige:
ResponEliminaTal vez porque el amor es un universo caótico que no entiende ni de días ni de noches.
M'embadaleix el teu comentari, Fackel!
EliminaL'Amor no coneix lògiques....!
ResponEliminaMolt ben dit ;) Salut !.
Moltes gràcies, Artur! Herman Hesse deia que l'amor no passa per l'enteniment...
EliminaQuan s'estima no es mira si és de dia o de nit.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaNo és correu brossa, és que no es publiquen (alguns comentaris) si no ho faig jo manualment.
Quan s'estima, s'estima i punt.
EliminaLa lluna aconsegueix a mitja tarda el que no poden fer les estrelles.
ResponEliminaXavier,
EliminaTambé m'embadaleix el teu comentari!!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBonica aquesta foto on dos xiprers es disputen la lluna. I bell el poema. Feliç que pot jugar amb les dues coses. Una abraçada.
ResponEliminaOlga,
EliminaMoltes gràcies! "Mig del sol, mig de la lluna", deia Ferrater.
Una foto suggeridora per a la inspiració d'una tanka. No cal esperar la nit per a amar. Ama sempre de dia o de nit.
ResponEliminaCordialment.
Rafael,
ResponEliminaLa nit l'associo amb l'inconscient. A vegades és l'únic lloc on va a parar l'amor.
Ben cert!
Eliminacantireta,
EliminaÉs cert, i és el que sembla que ningú ha vist en el meu poema.
Mira, un somriure :-) o una lluna "in disguise" :-))
ResponEliminaUn altre somriure :-), Montse!
EliminaHem d'aspirar a tenir-ho tot, i al més aviat possible. Després, la realitat fa que ens conformem amb el que tenim, i que ho valorem en la mesura justa. Sempre recordo com em va impactar, de ben jove, el final de la pel·lícula 'Esplendor en la hierba' (Elia Kazan, 1961; títol que remet a un vers de Wordsworth).
ResponEliminaEm sembla que recordo aquest final, però me'l podries explicar, Ramon?
Elimina[...] I encara que la llum, abans tan viva,
Eliminaja s’allunyi per sempre dels meus ulls,
i no puguin tornar-me aquelles hores
de resplendor a les herbes i de glòria en la flor,
no sentirem tristesa, i trobaríem
delit en el que ens queda:
en aquella primera simpatia
que, havent estat, ha d’ésser perdurable;
en pensaments consoladors, que brollen
enmig de la sofrença;
en la fe que traspassa la mort amb la mirada;
en els anys, que ens tornaven més reflexiu el seny. [...]
(Versió de Marià Manent). Sisplau, no em facis explicar la pel·lícula. Et passo l’enllaç a la Wikipedia en castellà (la versió catalana no conté la sinopsi de l’argument).
https://es.wikipedia.org/wiki/Esplendor_en_la_hierba
Ramon,
Eliminadoncs no me'n recordo gens! És maco el poema!
Qué maravilla, Helena
ResponEliminaSi una relación puede abordar cada momento... ¿por qué esperar?
Si la vida se manifiesta a cada instante ¿por qué esperar?
Es una fabulosa reflexión...
Ana,
Eliminaestic d'acord amb tu. No és Carpe diem, però estaria bé de viure el present per un cop.