AGUS Granollers
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Per arribar-te al cor,
has de tenir l'a priori
de la clau que obre la porta,
i el pom que l'empeny endins
i acaba d'obrir-la.
Helena Bonals
Hay luz al fondo.
La puerta entreabierta.
Cuélate dentro.
Fackel
Sembla que l'ombra del pom faci de pèndol de rellotge , tot esperant que el temps passi ràpid per a que algú obri el pany ! ;)
ResponEliminaBon diumenge !!
De vegades, fins i tot amb la clau i el pom, la porta no s'obre.
ResponEliminaTot i així, m'agrada com ho dius.
Aferradetes, Helena.
sa lluna,
EliminaHi ha d'haver l'empenta d'obrir-la!
Artur,
ResponEliminaÉs que no passa cada dia que t'arribin al cor!
ResponEliminaHay luz al fondo.
La puerta entreabierta.
Cuélate dentro.
M'agrada molt, Fackel, molt optimista!
EliminaSi ho té tot a punt: la clau i el pom… ja només falta l'empenteta, suau o decidida, això ja depèn de cadascú. Li desitjarem sort!
ResponEliminaBonic poema, Helena!
Carme,
EliminaSegur que té sort! Gràcies!
"Per arribar al cor"...corre
ResponEliminaDe la clau que obre el port,
i de la poma que empeny.
Xavier,
EliminaVols dir la "ploma"?
No em facis gaire cas Helena. He fet un comentari poc imaginatiu.
EliminaHe masculinitzat porta i ha aparegut port. I en "femenitzar" pom ha sortit poma.
Un altre dia ho faré millor...
L'amor no té fi. El pom és el que obri el cor, que és la casa.
ResponEliminaCordialment.
Ja en tinc un relat nou, que pot interessar-te. Quan tingues temps.
Gràcies.
Ben observat això de la casa, Rafael.
EliminaJa t'he comentat el relat!
Molt bé. Gràcies per la teua amabilitat.
EliminaCordialment.
Excelentes poemas breves, Helena:
ResponEliminaNo sé si se pueden abrir las puertas de un corazón cerrado, pero la alegoría está genial.
Un abrazo grande para ambos
Moltes gràcies, Ana! Hi ha cors que ho són a l'hivern, és veritat, no s'hi pot accedir.
EliminaUn bon poema. En efecte, per accedir a un cor cal primer tenir una clau, saber on és el pom, i fer l'esforç d'empènyer. I encara que de vegades grinyoli, la porta es pot obrir. Riba deia que per entrar a la cova d'Ítaca, calia ajupir-se humilment i decidir-se a fer el pas ("per a entrar-hi / calen un front humil sota la llinda i un salt").
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaEm fas pensar Davant la llei de Kafka!
Sembla fàcil, però a vegades és molt difícil. No sé si és culpa de la clau o el pom o de la mà que els controla.
ResponEliminaAbraçada, Helena!
Molt realista això que dius, Teresa.
Elimina