Niporepte 352 Una dona estenent roba
dins Relats en català
Net i innocent,
el llençol que contrasta
amb ombra i cos.
Fora del llit, el vent
també et fa insinuar-te.
el llençol que contrasta
amb ombra i cos.
Fora del llit, el vent
també et fa insinuar-te.
Qué interesante poema visual, Helena. Me quedo pensando.
ResponEliminaUn beso enorme
Ana,
EliminaTrobo curiós que li diguis "poema visual", perquè és escrit.
Una imatge molt suggeridora
ResponEliminaManuel,
EliminaBenvingut al meu blog! Sí, és una imatge molt suggeridora, com aquest llençol suggereix el cos de la dona.
El llençol té ales i la imaginació vola.
ResponEliminaXavier,
EliminaBon paral·lelisme!
Això d'estendre amb talons és el que té.🤭
ResponEliminaAferradetes de diumenge.
Sa lluna,
EliminaAmb talons és una mica incòmode!
Va de llençols, com el meu post de divendres… coincidències.
ResponEliminaEl teu més insinuador, el meu més innocent… m'ha fet somriure.
Carme,
EliminaEncara que no dugui el teu nom sé que ets tu! No recordo haver vist la teva entrada, normalment les rebo. Ara et visito!
Molt ben trobat, Helena !! Un erotisme molt fi el que has aconseguit. :)
ResponEliminaSalut !.
Moltes gràcies, Artur, però la meva intenció no era que sortís eròtic! Va com va.
EliminaBona tanka. Combinada amb la imatge, fa pensar. Una cosa neta i innocent fora del seu context pot esdevenir insinuant per l'acció d'un tercer, el vent.
ResponEliminaMolt ben explicat, Ramon!
EliminaUna tanka original. El llençol sense el llit i la dona vol posar-lo allí.
ResponEliminaAbraçades...