Poema visual propi i premiat que m'ha suggerit
un poema per al concurs Xiuxiueja en vers de Caprabo,
sobre "Vida i estiu a Catalunya"
Mitja vida
La tens tota, la lluna,
quart creixent d’una hamaca
que la somnia a l’estiu.
La vius tota, la vida,
astre que somriu
en veure’s reflectit.
Una segona versió ben trobada , Helena !!.
ResponEliminaSalut :)
Una versió escrita, Artur! Moltes gràcies.
EliminaUna segona versió o potser una interpretació de la imatge, no sabria dir-ho, però en tot cas les trobo calcades, es fan de mirall.
ResponEliminaPreciós conjunt, Helena.
Carme,
EliminaCrec que el poema escrit és mirall del visual de la mateixa manera que els dos elements dins d'ell són el reflex l'un de l'altre.
Moltes gràcies de nou!
Cuánta razón: cada vida es un astro. Lo importante es lo que brille para uno mismo. Me ha gustado la formulación y el estilo.
ResponEliminaFackel,
Eliminala raó és teva, és bo de brillar per a un mateix. Moltes gràcies, la redacció del poema és més intuïtiva que racional.
Molt bona composició, tan visual com escrita.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Moltes gràcies, sa lluna. Vaig donant voltes al mateix!
EliminaBravo Helena!
ResponEliminaGràcies de nou, Xavier! Aquest "Bravo" m'arriba a l'ànima!
EliminaSi la vida somriu ha de ser perquè li agrada que la visquis sencera.
ResponEliminaAbraçada, Helena!
Teresa,
EliminaHe arribat a la conclusió que aquest poema visual m'ha sortit després de guanyar les oposicions, de la sensació de tenir-ho tot.
Precioso poema visual. Imagen y versos absolutamente compenetrados.
ResponEliminaUn beso grande
Ana,
EliminaÉs difícil en aquest cas d'estar a l'alçada del poema visual. Que ha estat fet amb la sort del principiant, no n'havia fet mai cap. I la idea la vaig tenir en un instant.
La lluna se sent traïda per l'hamaca. Un quart creixent somiador.
ResponEliminaUn poema amb una metàfora molt bonica.
Cordialment.
Que passes bona nit.
Rafael
Rafael,
EliminaAixò de "La lluna se sent traïda per l'hamaca" ho trobo molt misteriós! Suposo que la vida contrarestaria la força de la lluna, el progrés nega sovint la bellesa.
Moltes gràcies per aquest comentari!
Assolir la lluna és un ideal inabastable per definició. En el poema visual, i diria que encara més en el textual, l'hamaca sembla que l'aconsegueix seduir i la lluna se li lliurarà encantada. Llavors, la vida et somriu igual com l'astre: senyal que has assolit una plenitud merescuda. Aprofita-la i gaudeix-ne. Gràcies pel poema.
ResponEliminaRamon,
EliminaEm fas pensar en el poema Misteries de Dannie Abse, que vaig comentar al meu blog Una cosa molt gran en una de molt petita:
"Hauria de començar a saber que sentim poques octaves,
que una visió mor, si l’observem massa estona;
que fins i tot el conjunt de la història que coneixem
no passa de ser un rumor enmig d’un gran silenci;
que un flaix de magnesi no podrà il.luminar,
ni que fos un instant, l’invisible".
Per un moment, en fer aquest poema visual, he tingut la lluna a les mans, després tot torna a la normalitat...
M'agrada molt el teu comentari!
Està bé, aquest poema.
EliminaA mi m'agrada molt, aquest poema, Ramon!
Elimina