MIQUEL ÀNGEL Sibil·la dèlfica,
dins la Capella Sixtina
Sóc una dona
d'una altra galàxia,
mal m'està el dir-ho.
La domina que tots
els trobadors somniaven.
I no pas per la meva forma
ni pel meu contingut.
Sinó perquè me n'he sortit
contra tot pronòstic,
el miracle probabilístic
de Margarit.
Sóc molt feliç.
Felicitats! Gràcies per tanta constància en la poesia, regalant-nos bellesa i reflexions escaients. Que per molts continuïs exercint aquest talent. Bones festes i bon any a tu i a tots els teus seguidors.
ResponEliminaRamon,
EliminaSembla que tingui una mica de megalomania, però és que la meva autoestima va pels núvols. Te'n vas al cel quan has estat a l'infern...
Miquel Àngel, era un gran pintor. Tu has compost un poema dedicat a la Sibil·la dèlfica, has fet el miracle de Margarit. Bon poema Helena.
ResponEliminaBon Nadal i Feliç Any Nou.
FELIZ NAVIDAD.
Rafael,
EliminaLa Sibil·la Dèlfica em fa pensar en una dona d'una altra galàxia, per això l'he posat.
Bon Nadal i bon any nou!!!
Felicitats per arribar allà a ón vulguis i encara més lluny , si pots !!
ResponEliminaBones festes, Helena ;)
D'això es tracta, Artur!!!
EliminaBones festes!
Com una poeta del Renaixement.
ResponEliminaQue el Nadal et regali, encara més, inspiració i felicitat.
I que el 2023 segueixis en ratxa.
Xavier,
EliminaEl Renaixement sóc jo, que he tornat a néixer!
Hola, Helena: Quan tingues temps ja em diràs en la meua pàgina, perquè ja en tinc un nou poema, que pot interessar-te.
ResponEliminaJa està, Rafael!
EliminaMoltes gràcies per la teua bona opinió sobre el meu poema Ramells de flors.
EliminaM'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.
Enhorabona, Helena per la felicitat i pel poema!
ResponEliminaGràcies, Carme!!!
EliminaHay muchas galaxias humanas, pero todas están en esta Afortunadamente tenemos cada uno la nuestra y todo consiste en que nuestros planetas interiores se sorteen con los que giran en el mundo del vecino. Pero la colisión es parte también, inequívoca, de ese movernos, creciendo y desgastándonos.
ResponEliminaEm fas pensar en "viu i deixa viure", Fackel.
EliminaBon Nadal!
Se't veu molt feliç i això sempre agrada.
ResponEliminaBones festes, nina.
Aferradetes.
És que tinc una sort que no me l'acabo, sa lluna!
EliminaBones festes!!!
No entenc el poema, però desitjo que et provin les festes
ResponEliminaCantireta,
ResponEliminaEm refereixo a que puc tenir una autoestima ben alta tenint en compte la malaltia que ja saps que tinc i que treballi, visqui sola i a sobre escrigui. La qual cosa és absolutament excepcional, d'una "dona d'una altra galàxia". Això és el que ens van dir que havia de ser la dama, la "domina", que els trobadors estimaven, fos o no fos bella (la forma) o molt intel·ligent (el contingut). No sé si m'explico!
Bones festes, guapa!
Doncs sí, et cal un monument! Gràcies per la teua explicació. Petons!
EliminaMoltes gràcies, petons!
Elimina