En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 1 d’abril del 2012


Roses estampades,
roses de ganxet,
roses de paper,
roses closes,
roses badades,
no pas roses,
ni de plàstic,
només roses roges.

11 comentaris:

  1. La repetició de les ròtiques em fa pensar en alguna cosa. No sé ben bé què, però.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En romanticisme? En el rústic? En les roques? En algun soroll?
      És veritat que té connotacions, la r.

      Elimina
    2. També la paraula esquerra, me'n descuidava, que sol tenir relació amb roig, a més.

      Elimina
  2. I la rosa rosa?... La metarosa, com si diguérem. :) Fixa't, només una lletra per a passar a metàfora. Potser la metarosa és el primer pas de la metàfora? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La rosa rosa no és prou rosa per a mi.

      Rosa i metàfores van juntes, les dues fan poesia.

      Com diu la Julieta de Shakespeare, encara que canviï de nom, continuarà sent una rosa, i si és de les que en fan, continuarà fent bona olor.

      Elimina
  3. Et va la rosa de sang, clamorosa, vistosa, venturosa de pètals entre el cosssos amants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has fet un poema, Olga, moltes gràcies! La rosa de sang, sí.

      Elimina
  4. "Una rosa és una rosa, una rosa". M'agraden molt les roses de paper i les roses rosades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo en sé fer, de paper, a la biblioteca l'any passat en vem fer.

      Elimina
  5. Rosa de paper, que fa dels pètals metàfores d'olor. Paper com la rosa, cargolant-se cap a l'infinit, poema roig.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...