En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 28 d’abril de 2012


La fràgil llibertat.
Les ales de papallona.
La pols als dits.

Símbol, referència i significant.
És connectant-los entre ells
que a voltes transcendeixes.


8 comentaris:

  1. Símbol, referència i significant, jo els llegisc com gaudi, amor i desig i al mig l'objecte "a" o eixe Déu que en tocar-lo estem de grat, en fregar-lo només ens dóna moments de plenitud.
    També com simbòlic, imaginari i real, o com la Santíssima Trinitat que està a totes les civilitzacions del món i en totes les cultures, no és només un símbol cristià sinó un arquetip universal.
    Tot i que de vegades dins del significant cal posar força, voluntat i lluita, és el quart element que composa la llibertat, la fràgil llibertat d'ales de papallona.

    Molt bo el poema,

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent: n'has tret molt de suc! M'agrada el que dius de gaudi, amor i desig, i de la Santíssima Trinitat. Molt bo.

      Elimina
  2. mil gracias admirada poetisa por concedernos el privilegio de ser testigos de la suprema belleza de tus letras, besinos y feliz tarde de domingo.

    ResponElimina
  3. L'ala de la papallona, com a símbol de llibertat, és molt suggeridor, per la referència al concepte de fragilitat que incorpora. En efecte, la papallona "funciona" aparentment autònoma sempre que el lleu posim que recobreix les ales les manté en disposició de suportar la resistència de l'aire. Quan és tocada, la'la perd aquesta protecció, queda indefensa.
    Els teus poemes són una bona mostra de la indagació en els símbols i en la capacitat de transcendència que s'allibera del pur significant en la mesura que s'assenyala amb el dit més enllà. Amb molt de compte, per no danyar la cobertura, el polsim, que el protegeix, que preserva la força del seu secret, elseu profund misteri capaç de generar nous significats.
    El taxidermista vol congelar la bellesa de les ales, però les mata, les priva del vol que les dota d'autèntica bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de la pols venia d'un altre poema que conec, no sabia que les ales en porten, d'aquesta pols. Havia agafat la idea per representar allò més físic, en contrast amb el simbòlic. El teu comentari és excel·lent!

      Elimina
  4. Quan el polsim queda imprès als dits que l'agafen, la papallona perd força. Quan el poema és llegit per qui no el sap apreciar, la paraula perd força. ¿Vols millor símbol?

    ResponElimina