En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dilluns, 30 d’abril del 2012
M'agraden les idees directes,
i les subtils,
els amors indirectes
i els clars,
la força
i la delicadesa,
la veritat
i la diplomàcia,
la bellesa
i l'autenticitat.
I si pot ser, tot alhora.
Disculpa Helena que et siga molt psicoanalític, però és el que busca la Dona actualment en un home, mort el Pare des de Nietzsche, que va suposar la mort de tot referent simbòlic va haver-hi una presa de l'instint de mort a la societat, una presa del gaudi, la velocitat i un baró pres per una desbaronificatzió, jo ho intente amb la meua dona, això de prendre una postura de força i alhora humildat, de veritat alhora que conservant els enganys o els misteris de l'amor, fent servir la dipolomàcia, doncs és l'única arma que ens salvarà, i no només individualment (en els quatre anys que porte amb la meua dona no hem tingut ni una sola baralla tot hi haver crisis, però xicotetes, com és normal en tota relació) sinó també col·lectivament, la bellesa, el nou baró que està nasquent des de les darreries de segle i principis de l'actual n'és un que cerca la veritat, l'autenticitat però també sap de la necessitat de les dones o de la Dona (des de Nietzsche), deixa l'espai a la Dona, i intenta viure fent-se un lloc en un món on ja no és el discurs de l'amo el seu discurs sinó que l'ha de compartir amb l'histèric i fer-los servir en molts moments de la vida i fins i tot del dia, l'Home, els homes i les dones no som quelcom fix ni tampoc la persona que canvia segons el devenir històric de les nostres vides sinó que anem fluctuant al llarg del dia, del mes, de l'any en tots discursos, l'histèric, el de l'amo, l'universitari, el de l'analista, el capitalista, el religiós, etc.
M'ha agradat aquesta declaració de com ets, i de fet ets una dona moderna, la que cerca eixa autenticitat en el teu home, futur o present i de ben segur que el trobarà si no l'ha trobat ja, jo et desitge el millor, i ja el teu bloc és dels que mire més a sovint per si de cas has posat una cosa nova, m'interessa la teua literatura tan filosòfica alhora que poètica, la poesia és el futur, t'ho assegure, és el discurs humà i humanista del futur, si no ens acceptem en les nostres individualitats alhora que fem el nus col·lectiu, t'ho assegure, tot acabarà en orris. Llegeix a Google quelcom de Jorge Alemán i te n'adonaràs del que et dic, ell parla com ho va anticipar Hegel, de la fi de la Història.
Bé, no em vull posar apocalíptic Helena, salutacions des de València i fins el següent article.
Vicent: molt interessant el que expliques, però no hi entenc gaire de psicoanàlisi. Molt bo això que la poesia és el futur. Per a mi almenys ho és. Ja em miraré això del Jorge Alemán.
Per a mi Helena, la poesia no té preu, jo faig servir la psicoanàlisi com una mena de prosa poètica, jo em vaig analitzar durant diset anys, mira, hui que és el meu dia lliure intentaré fer un poema sobre la poesia, per a mi és el contrari del tan escatainat antic patró or, és allò que no té preu, és el patró ànima.
I ja saps que quan parle d'home o dona no m'estic referint a l'home amb el gènere fisic ni a la dona amb el gènere físic, sinó a la persona, jo crec que a hores d'ara la paraula Homo, o Home per a referir-se al gènere humà després de l'aparició de la Dona a la Història s'hauria de canviar per Persona, però hi ha coses imborrables i que han fet emprempta, i el símbol d'"Home" n'és una.
No sóc feminista: tant me fa de dir home com persona. No sóc feminista perquè he estudiat i treballat tant com he volgut, no puc estar ressentida amb l'altre gènere, només amb persones concretes.
Mai no sé interpretar els teus signes d'admiració, Jordi, penso que potser te'n rius de mi, o que no saps què dir, o que no sóc prou bona, prou lírica...
És un poema directe i subtil alhora, ben aconseguit. M'identifico en tot els gustos. Els amors, però, sempre directes si pot ser. (jo crec que els signes d'admiració són d'admiració)
Disculpa Helena que et siga molt psicoanalític, però és el que busca la Dona actualment en un home, mort el Pare des de Nietzsche, que va suposar la mort de tot referent simbòlic va haver-hi una presa de l'instint de mort a la societat, una presa del gaudi, la velocitat i un baró pres per una desbaronificatzió, jo ho intente amb la meua dona, això de prendre una postura de força i alhora humildat, de veritat alhora que conservant els enganys o els misteris de l'amor, fent servir la dipolomàcia, doncs és l'única arma que ens salvarà, i no només individualment (en els quatre anys que porte amb la meua dona no hem tingut ni una sola baralla tot hi haver crisis, però xicotetes, com és normal en tota relació) sinó també col·lectivament, la bellesa, el nou baró que està nasquent des de les darreries de segle i principis de l'actual n'és un que cerca la veritat, l'autenticitat però també sap de la necessitat de les dones o de la Dona (des de Nietzsche), deixa l'espai a la Dona, i intenta viure fent-se un lloc en un món on ja no és el discurs de l'amo el seu discurs sinó que l'ha de compartir amb l'histèric i fer-los servir en molts moments de la vida i fins i tot del dia, l'Home, els homes i les dones no som quelcom fix ni tampoc la persona que canvia segons el devenir històric de les nostres vides sinó que anem fluctuant al llarg del dia, del mes, de l'any en tots discursos, l'histèric, el de l'amo, l'universitari, el de l'analista, el capitalista, el religiós, etc.
ResponEliminaM'ha agradat aquesta declaració de com ets, i de fet ets una dona moderna, la que cerca eixa autenticitat en el teu home, futur o present i de ben segur que el trobarà si no l'ha trobat ja, jo et desitge el millor, i ja el teu bloc és dels que mire més a sovint per si de cas has posat una cosa nova, m'interessa la teua literatura tan filosòfica alhora que poètica, la poesia és el futur, t'ho assegure, és el discurs humà i humanista del futur, si no ens acceptem en les nostres individualitats alhora que fem el nus col·lectiu, t'ho assegure, tot acabarà en orris. Llegeix a Google quelcom de Jorge Alemán i te n'adonaràs del que et dic, ell parla com ho va anticipar Hegel, de la fi de la Història.
Bé, no em vull posar apocalíptic Helena, salutacions des de València i fins el següent article.
Una abraçada d'amic valenciana.
Vicent
Vicent: molt interessant el que expliques, però no hi entenc gaire de psicoanàlisi.
EliminaMolt bo això que la poesia és el futur. Per a mi almenys ho és. Ja em miraré això del Jorge Alemán.
Per a mi Helena, la poesia no té preu, jo faig servir la psicoanàlisi com una mena de prosa poètica, jo em vaig analitzar durant diset anys, mira, hui que és el meu dia lliure intentaré fer un poema sobre la poesia, per a mi és el contrari del tan escatainat antic patró or, és allò que no té preu, és el patró ànima.
EliminaVicent: els poemes sobre la poesia, els que més m'agraden.
EliminaI ja saps que quan parle d'home o dona no m'estic referint a l'home amb el gènere fisic ni a la dona amb el gènere físic, sinó a la persona, jo crec que a hores d'ara la paraula Homo, o Home per a referir-se al gènere humà després de l'aparició de la Dona a la Història s'hauria de canviar per Persona, però hi ha coses imborrables i que han fet emprempta, i el símbol d'"Home" n'és una.
ResponEliminaNo sóc feminista: tant me fa de dir home com persona. No sóc feminista perquè he estudiat i treballat tant com he volgut, no puc estar ressentida amb l'altre gènere, només amb persones concretes.
Elimina!!
ResponEliminaMai no sé interpretar els teus signes d'admiració, Jordi, penso que potser te'n rius de mi, o que no saps què dir, o que no sóc prou bona, prou lírica...
EliminaÉs un poema directe i subtil alhora, ben aconseguit. M'identifico en tot els gustos. Els amors, però, sempre directes si pot ser.
Elimina(jo crec que els signes d'admiració són d'admiració)
Els amors indirectes són per a mi els que es troben en la poesia, encara que no físicament, a mi m'agraden.
EliminaGràcies, Sílvia.