En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 16 d’abril de 2012


Plantejament,
desenvolupament
i desenllaç.

Un haikú és
tan breu com un instant,
i el final sobta.


22 comentaris:

  1. Tot i no haver escrit mai un haiku l'ha definit vostè amb tota correcció i exactitud, un final que sobta i què ve de sobte.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, que no l'hagis escrit no vol dir que no n'hagis llegit!

      Elimina
  2. Vaja, el Vicent em treu els mots de la boca. il·lsutres perfectament el que vol dir un final que sobta, amb la teva manera de sobtar-nos sempre amb la teva intel·ligència!
    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard: això sol fer la poesia, il·lustrar la realitat, la que sobta també.
      Abraçades!

      Elimina
  3. Boníssim. M'agrada molt com fas l'aikú per descriure'l tan exactament. el significant conte el significat... un mestre japones potser et faria una lleu reverència.

    ResponElimina
  4. Mai m'havien dit tan bé què és un haiku!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia: vol ser una petita explicació en dos haikus de com fer un haiku.

      Elimina
  5. Te'l prendré per la classe, mestra! Petonarros!

    ResponElimina
  6. La brevetat té la seva gràcia i la seva mestria, com el pas d'un estel errant, el vol d'una papallona i l'obrir-se una rosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots tres són elements que el haikú voldria contenir, Olga, tots molt bells i ben trobats.

      Elimina
    2. Ho ha dit l'Olga: hem agafat un estel.

      Elimina
    3. El teu comentari supera el meu poema, Jordi.

      Elimina
  7. Ha quedat ben clar el que és un haiku.Potser algú diria que no podrien rimar els dos primers versos.

    ResponElimina
  8. Torno a ser l'Olga: moltíssimes gràcies pel teu comentari al meu post d'avui. Veig que anem coincidint, i això em conforta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em conforta que anem coincidint. Ja ho sabia, que tens gustos semblants als meus.

      Elimina
  9. Quan la papallona s'obre
    sobre una rosa,
    estel errant...
    No, mestra, no errem.

    ResponElimina
  10. Això que dius de "plantejament, nus i desenllaç" és més aviat cosa occidental que oriental, aquí som lineals i allà circulars, però penso que no hem de copiar necessàriament els models japonesos, més enllà de la mètrica tradicional (que tampoc hauria de ser estricta), donat el fet que no som japonesos. Cadascú ha de trobar la seva manera de fer. Les tradicions no poden perdurar apropiadament si no s'adapten o actualitzen d'alguna manera.

    Però parlant de models japonesos com m'agrada aquest de Buson. Senzill, suggerent, bell, clar i ben trobat. (I en japonès, a sobre, deu sonar millor.)

    A la campana,
    s'ha aturat i s'adorm
    la papallona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Òscar, vet aquí el que interpreto: la papallona etèria s'adorm sobre la campana que d'un moment a l'altre podria desvetllar-la i trencar amb la seva delicadesa, a través del seu so. Com la nostra felicitat és fràgil, a punt de ser trencada a cada moment.

      Potser el penjo demà.

      No els faig gaire orientals, els haikus!

      Elimina