Vaja, el Vicent em treu els mots de la boca. il·lsutres perfectament el que vol dir un final que sobta, amb la teva manera de sobtar-nos sempre amb la teva intel·ligència! Abraçades!
Boníssim. M'agrada molt com fas l'aikú per descriure'l tan exactament. el significant conte el significat... un mestre japones potser et faria una lleu reverència.
Això que dius de "plantejament, nus i desenllaç" és més aviat cosa occidental que oriental, aquí som lineals i allà circulars, però penso que no hem de copiar necessàriament els models japonesos, més enllà de la mètrica tradicional (que tampoc hauria de ser estricta), donat el fet que no som japonesos. Cadascú ha de trobar la seva manera de fer. Les tradicions no poden perdurar apropiadament si no s'adapten o actualitzen d'alguna manera.
Però parlant de models japonesos com m'agrada aquest de Buson. Senzill, suggerent, bell, clar i ben trobat. (I en japonès, a sobre, deu sonar millor.)
Òscar, vet aquí el que interpreto: la papallona etèria s'adorm sobre la campana que d'un moment a l'altre podria desvetllar-la i trencar amb la seva delicadesa, a través del seu so. Com la nostra felicitat és fràgil, a punt de ser trencada a cada moment.
Tot i no haver escrit mai un haiku l'ha definit vostè amb tota correcció i exactitud, un final que sobta i què ve de sobte.
ResponEliminaVicent
Vicent, que no l'hagis escrit no vol dir que no n'hagis llegit!
EliminaVaja, el Vicent em treu els mots de la boca. il·lsutres perfectament el que vol dir un final que sobta, amb la teva manera de sobtar-nos sempre amb la teva intel·ligència!
ResponEliminaAbraçades!
Eduard: això sol fer la poesia, il·lustrar la realitat, la que sobta també.
EliminaAbraçades!
Boníssim. M'agrada molt com fas l'aikú per descriure'l tan exactament. el significant conte el significat... un mestre japones potser et faria una lleu reverència.
ResponEliminaMiquel Àngel: no se t'escapa res!
EliminaMai m'havien dit tan bé què és un haiku!
ResponEliminaSílvia: vol ser una petita explicació en dos haikus de com fer un haiku.
EliminaTe'l prendré per la classe, mestra! Petonarros!
ResponEliminaLa mestra ets tu!
EliminaLa brevetat té la seva gràcia i la seva mestria, com el pas d'un estel errant, el vol d'una papallona i l'obrir-se una rosa.
ResponEliminaTots tres són elements que el haikú voldria contenir, Olga, tots molt bells i ben trobats.
EliminaHo ha dit l'Olga: hem agafat un estel.
EliminaEl teu comentari supera el meu poema, Jordi.
EliminaHa quedat ben clar el que és un haiku.Potser algú diria que no podrien rimar els dos primers versos.
ResponEliminaImma: no ho sabia!
EliminaTorno a ser l'Olga: moltíssimes gràcies pel teu comentari al meu post d'avui. Veig que anem coincidint, i això em conforta.
ResponEliminaA mi també em conforta que anem coincidint. Ja ho sabia, que tens gustos semblants als meus.
EliminaQuan la papallona s'obre
ResponEliminasobre una rosa,
estel errant...
No, mestra, no errem.
Amb aquest poema tu no l'erres, tampoc!
EliminaAixò que dius de "plantejament, nus i desenllaç" és més aviat cosa occidental que oriental, aquí som lineals i allà circulars, però penso que no hem de copiar necessàriament els models japonesos, més enllà de la mètrica tradicional (que tampoc hauria de ser estricta), donat el fet que no som japonesos. Cadascú ha de trobar la seva manera de fer. Les tradicions no poden perdurar apropiadament si no s'adapten o actualitzen d'alguna manera.
ResponEliminaPerò parlant de models japonesos com m'agrada aquest de Buson. Senzill, suggerent, bell, clar i ben trobat. (I en japonès, a sobre, deu sonar millor.)
A la campana,
s'ha aturat i s'adorm
la papallona.
Òscar, vet aquí el que interpreto: la papallona etèria s'adorm sobre la campana que d'un moment a l'altre podria desvetllar-la i trencar amb la seva delicadesa, a través del seu so. Com la nostra felicitat és fràgil, a punt de ser trencada a cada moment.
EliminaPotser el penjo demà.
No els faig gaire orientals, els haikus!