Continues les teves indagacions metapoètiques. Amor que es retroalimenta en el poema, pena que no en brota ni el provoca. Hi sura, tanmateix, en algun vers?
És que és el meu tema preferit, el de la poesia. Altres temes relacionats amb ella, tots sols m'embafen. No hi pot surar, la pena, perquè per a mi la poesia només és sinònim de felicitat. I no en vaig gens sobrada! Gràcies, Eduard, pel teu comentari tan lúcid!
Continues les teves indagacions metapoètiques. Amor que es retroalimenta en el poema, pena que no en brota ni el provoca. Hi sura, tanmateix, en algun vers?
ResponEliminaÉs que és el meu tema preferit, el de la poesia. Altres temes relacionats amb ella, tots sols m'embafen. No hi pot surar, la pena, perquè per a mi la poesia només és sinònim de felicitat. I no en vaig gens sobrada!
EliminaGràcies, Eduard, pel teu comentari tan lúcid!
És meravellosa la teva convicció que l'art produeix felicitat,que ja conec d'altres afirmacions teves.
EliminaÉs una convicció que prové d'altres èpoques en la meva vida, que no hi tenen res a veure amb l'actual. I que duri.
EliminaPoema molt ben aconseguit i coherent: perfecte.
ResponEliminaTé relació amb una de les teves últimes entrades. Coherent ho és, perfecte no sabia que també!
EliminaSi estimes el que escrius, i el que escrius fa estimar i porta alegria, que més pots desitjar?
ResponEliminaBonic poema i filosofia de viure.
El que escric em fa tenir comentaris com els teus, entre d'altres coses. Gràcies!
EliminaEstimo el vers (m'encanta)
ResponEliminaTu també l'estimes, oi?
EliminaDoncs viu, escriu i somriu. I la pena al riu!
ResponEliminaQue maco, Sílvia, i rima i tot!
EliminaJo estimo el teu vers. I la felicitat em ve afegida quan et recordo.
ResponEliminaJo estimo el teu, de vers!
Elimina