En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 7 d’abril de 2012


La pluja fa
la vegetació
i el cel més net.
També la melangia
pot fer veure-hi més nítid.


11 comentaris:

  1. Certament que sí. La pluja produeix una catarsi, una lucidesa que fa aflorar la paraula precisa.
    Pluja també com a purificació, com un lament de les gàrgoles en les alçades de les catedrals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona imatge, Olga, acompanya el teu comentari.

      Elimina
  2. Pluja i tristor, o malenconia potser, estan molt associats en idiomes com l'anglès. A mi, potser perquè sóc mediterrani,em sol reconfortar, revifar fins i tot.Però crec que l'encertes de ple quan descrius la melangia com un estat que permet una visió més nítida, potser perquè convida a la interiorització, a la reflexió més pausada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan feia un curset de fotografia vaig aprendre que les plantes són més verdes quan acaba de ploure, per fotografiar-les, això m'ha inspirat.

      En què associa l'anglès la pluja i la tristor? En "rain" i "pain"?

      Elimina
    2. Doncs sí, he passat aquests dies a les muntanyes i la verdor després dels dies de pluja confortava l'ànima. Tant de bo m'inspiri algun poema...
      En anglès "it's raining" s'usa molt com a metàfora de tristesa interior, més o menys com el color blau, "blue", "blues", "to get the blues".

      Elimina
  3. A mi em revifa la pluja, i la malenconia forma part de la meva vida des que tinc memòria avui "estic alegre perqué estic tristissim"i Miquelangelejo de mala manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs molt bé, si la pluja et revifa! Però no sé si podria viure a la Gran Bretanya.

      Elimina
  4. El gotejar, l'olor a humit, a herba molla, el color... És que la natura tota ella és bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descrius molt bé les sensacions de després de ploure.

      Elimina
  5. Doncs que plogui cada dia, metafòricament parlant, eh?! Jo tampoc podria viure a Londres, per exemple. Un poema molt lúcid, Helena.

    ResponElimina