L'estranya relació de l'Home amb l'espill, eixe que ens fa que descobrim en l'intent d'arribar a la veritat l'esència de cadascun de nosaltres, en el posar límits al mirall o espill i en el deixar-se endur per l'infinit de la mirada i la seua recepció.
I qui et llegeix és llegit. Molt bo, Helena!!
ResponEliminaÉs una sala de miralls. Gràcies!
EliminaL'estranya relació de l'Home amb l'espill, eixe que ens fa que descobrim en l'intent d'arribar a la veritat l'esència de cadascun de nosaltres, en el posar límits al mirall o espill i en el deixar-se endur per l'infinit de la mirada i la seua recepció.
ResponEliminaMolt bo i com sempre concís i intens.
Vicent
Vicent: l'espill és una imatge poètica recurrent.
EliminaAquest joc de reciprocitats, aquest joc que està en la base de l'art. Crear per ser recreat, recrear per ser creat una mica cada vegada...
ResponEliminaMolt bona la teva recreació, Eduard.
EliminaVés a
ResponEliminahttp://buscando-lo-invisible.blogspot.com.es/2012/04/emparedado.html
Penso que la cantireta t'ha enviat al meu blog perquè la foto d'aquella entrada casa molt bé amb el teu poema.
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Gràcies, David! La teva fotografia és molt suggerent.
Elimina