En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 10 d’abril de 2012

En els teulats,
des d'on es mira el cel
sense ser vist,
els teus anhels hi tenen
una torre de vori.

15 comentaris:

  1. La torre de vori protegeix els nostres desitjos però també els fa inassequibles, de la mateixa manera que mirar el cel ens protegeix però no ens el deixa veure. Jo també miro el cel des dels teulats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirar el cel des d'una claraboia, deus voler dir. Perquè quan mires el cel en l'espai lliure, és clar que el veus. La imatge de la torre de vori sempre m'ha agradat molt, però els blocs no en són pas gaire, crec, perquè el que fas arriba normalment a algú o altre.

      Elimina
    2. No el veus mai del tot el cel. Tens raó, els blocs no són cap torre de vori, miro el cel des dels "teulats", perquè és el meu cognom :)

      Elimina
  2. Anhels i torre d'ivori... Qui s'enlaira massa amb el desig perd de vista el terra -la realitat- i acaba aterrant-hi abruptament. Almenys això descriu el mite d'ícar. però sense el cel la terra seria irrespirable, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo, això de la terra irrespirable! Mai es vola prou alt, però m'agrada la imatge d'Icar.

      Elimina
  3. A la teulada
    hi descansen els nivols
    de la tempesta
    l'arbre vell que s'hi vincla
    del llamp sap la fiblada.

    ResponElimina
  4. Nit estrellada
    cúpula de miracles
    jo que m'estiro
    la galaxia ja em xucla
    com si fos una volva...

    ResponElimina
  5. Juguem a fer tankas???, moltes moltes!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Baixo a gust,
      una mica a repèl,
      quan plego tard
      de treballar, un dia
      màgicament pesat.


      Miquel Àngel, ser artista és fer més del necessari, o sigui que tu ets artista! Ningú més s'hi suma, de moment, veig.

      Elimina
    2. Em despertava
      el piular sota els ràfecs.
      A la teulada
      cent pardals encalçaven,
      mosquits nats a l'albada

      Elimina
  6. Vols en paraules
    emocions invisibles:
    és com tractar
    de trobar què hi ha
    rere el vent i les ombres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El temps passava
      el forrellat dels dies.
      Quan les acàcies
      ombrejaven la porta.
      I al càntir,l'aigua fresca.

      Elimina
    2. Un sol camí
      per anar com tornar.
      De dia i nit,
      amb petges o roderes,
      arribaràs igual.

      Elimina
    3. caminet d'aigua
      amb un port i drassanes.
      Jonquet de vímets
      carregat de pirates,
      Cap al riu les batalles!.

      Elimina
    4. Tenir la lluna
      en un cove no és
      tenir-hi el peix.
      Però per volar molt alt
      primer cal submergir-se.

      Elimina