En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 14 d’abril de 2012


Hi ha una manera
d'engrapar el sublim
i de retenir el bell.
Ho saps quan vas en metro,
quan trepitges el fang.

8 comentaris:

  1. Potser, en definitiva, aquesta és l'essència de l'art: una lluita desesperada contra la fugacitat. És l'art el que crea la bellesa, o només el que la destapa i malda per sostenir-la en la inexorable devastació a què la sotmet el temps?

    ResponElimina
  2. La veritat és que els meus millors escrits els he fet trepitjant el carrer amb una llibreta i en moments de molta angoixa.
    La bellesa que crea l'angoixa i potser també, tot i què açò ja ho dubte més, l'ansietat, són de gran alçada.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent: el dolor d'estimar, el dolor per crear. Jo també he donat el millor de mi quan patia molt, per l'obra i a través de l'obra.

      Elimina
    2. Si de vegades es extenuant. I despres tens una sensació de que t'has quedat sense res i que ja no podràs escriure mai mes res ...

      Elimina
    3. Normalment la sort del principiant és insuperable, inigualable.

      Elimina
    4. Sí, a mi em passa molt això que dieu. És com si et buidessis i ja no poguessis treure'n res més, però m'anima aquesta sort del principiant i saber que tornaré a patir, tornaré a sentir i tornaré a l'obra. Un poema bell, que reté aquest sentiment de cerca i de lluita.

      Elimina
    5. Sense esforç no pots obtindre res en aquesta vida. Fins esforçar-te a deixar d'esforçar-te.

      Elimina