En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 30 de març del 2012


Un botó a cada
trau. Cadascú segons
les seves dots.


12 comentaris:

  1. Respostes
    1. És com que cadascú ha de portar sabates a la seva mida, i a l'escola no es té en compte. Gràcies!

      Elimina
  2. Hi ha coses que no es poden admetre: un quadre tort; un home baixet amb els pantalons ensenyant el turmell; les boques de rec, etc. també tortes. I és que som asimètrics, però no ens ho podem permetre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'hora d'estudiar sí que ens ho permetem de ser asimètrics i de fer com si no. A l'escola no es classifica ningú per les seves capacitats generalment.

      Elimina
  3. A mi, no se si em falten mes botons que tronillos, o potser em sobren traus, el cas es que mai seré perfecte . Abjuro de la perfecció,doncs, i, aspiro a la bellesa i faig el que puc ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La perfecció no és necessària per ningú, però a vegades la voldríem de manera antinatural. Molt bo, d'aspirar a la bellesa, Miquel Àngel, encara que imperfecta, o precisament així.

      Elimina
  4. Oloro la bellesa de la imperfecció, i embriac me la bec, me l'enduc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu que ets professora ho has de saber, que no tots els alumnes poden gastar la mateixa talla de sabates.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...