En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 15 d’abril de 2012


La meva feina
és al costat dels bombers,
els mossos, un esplai
i un centre de salut mental.
Tots ells responen
a necessitats bàsiques,
menys la de guardar
llibres empolsinats,
que és el cas de la biblioteca.
Llibres fets servir,
democràtics,
per a necessitats "secundàries",
com la de trobar, potser,
entre les seves planes,
el rastre de


12 comentaris:

  1. Helena, no et prenguessis malament lo joc de paraules de l'altre dia es que sempre que ve la mallerenga ens fotem un fart de riure perque parlem un txapurriau de la nostra invenció ,De fet et vinc a agrair els teus elogis , aquest poema te una historia que un dia t'explicaré de paraula perque no es pot escriure que es massa fort. Pos el que Tu has escrit a mi també m'agrada molt i l'ultim vers així com en punts suspensius o tallat a estisora queda super . Escriure es un muscle amiga meva , es un muscle que es fa gran escribint i cadasqu´desenvolupa el muscle que té d'origen . Que no és ni millor nipitjor que el d'un altre ,Es el teu i pot ser tan universal com el del Poeta més famos del Mon . només l'has de fer gran a base d'escriure i escriure i escriure i no desanimar-te mai .Peruqé estigues ben segura de que com TU no ho fa ningú més .Que TU ets la millor que ho fa com TU . val???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Miquel Àngel! Em costa massa de "volar" com ho feu els altres! La llei de la gravetat em reté. Deu ser que em falta pràctica, també, és que acabo de començar!

      Elimina
  2. Hola , preciosas y profundas letras nos dejas..un regalazo...gracias guapa, pasa buen día, besos de agua..

    ResponElimina
  3. Has deixat en un suspens el rastre que busquen els llibres, potser busquen la llibertat o la consciència de certes persones que ens criem lliures, tu i jo sabem que també són importants i ho expliques amb un poema irònic sobre la importància dels llibres.
    O així ho he entés jo, de totes les maneres també és important la faena de bomber o de les altres que has mencionat.

    Una forta abraçada pels llibres i pels poemes i per a tu de

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que hi ha una mica d'ironia! Per mi són les necessitats més importants, les dels llibres. En els rastres que hi trobem hi ha bones raons per viure. Els bombers no proporcionen raons per viure, només preserven l'existència.

      Una abraçada.

      Elimina
  4. Està ben situada la biblioteca, hi ha bullici a l'entorn i això la fa créixer malgrat que sigui una necessitat secundària per alguns, no per a tots com tu molt bé dius. Aquesta ironia que desprèn el poema, ajuda a treure-hi la pols. Qui dius que no voles?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ho dic, que no "volo", tots em sembleu millors que jo!
      Hi ha ironia en la teva frase sobre la meva ironia, per cert, és veritat que treu la pols.

      Elimina
    2. Tu pots dir el que vulguis, que quan aixeco el cap et veig passar. Suposo que és una sensació que tenim tots perquè no ens veiem amb la perspectiva que tenen els altres. Ironia dins la ironia de la ironia, buuuuuf, no...

      Elimina
  5. Bon Dia!!!Jo trobo que voles força elegant, amb molt d'equilibri i precisió, cadascú vola com vol i com pot però Tu ho fas força "aerodinàmic"????

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que vaig a trompicons! Volo una mica, a saltets com les gallines, o gens, com els pingüins, i tots dos exemples són ocells! M'agrada això d'aerodinàmica!

      Elimina