Em fa pensar en la imatge que vas comentar de l'Alhambra al bloc sublim, allà on els peixos tocaven el cel i el cel se submergia, on els extrems es trobaven i conjuminaven amb una forma molt bella. Per això, potser sí que en poesia es pot arribar a tenir el peix al cove.
Aquest poema és la conseqüència del joc poètic a què et va reptar el Miquel Àngel en l'anterior apunt, oi? Admirable, la poesia juga i brota de nou, de l'arrel a la branca més alta, brilla de l'escata del peix al fons del cove a la lluna resplendent que s'hi emmiralla des de dalt.
Sí, és molt cert el que diu aquest vers denotativament etern, de significats eterns, per a volar cal haver estat molt a sota. Per arribar al cel cal haver estat primerament en l'infern de les nostres vides.
Per volar molt alt cal tenir unes ales ben potents, i no patir de vertigen.
ResponEliminaBon dia de caire plujós, Helena.
Jo pateixo de vertigen! Però no metafòricament parlant.
EliminaBon dia, Gemma.
Jo m'ho mirava
ResponEliminaembadalit de somnis;
sota la parra
abeuraven les mules,
al braçal que cantava.
La rosa roja
Eliminarecordarà per sempre
que fou capoll.
Per Sant Jordi recordes
que eres analfabeta.
[m'he inspirat en Benedetti]
Ara m'has mort
EliminaQue n'eres analfabeta?
No m'ho puc creure
sant Jordi ens salvi!
Doncs jo que n'era?
Analfabeta,
Eliminaho era en imatge,
exagerada.
Però tots ho hem estat,
saber escriure és un luxe.
Em fa pensar en la imatge que vas comentar de l'Alhambra al bloc sublim, allà on els peixos tocaven el cel i el cel se submergia, on els extrems es trobaven i conjuminaven amb una forma molt bella. Per això, potser sí que en poesia es pot arribar a tenir el peix al cove.
ResponEliminaEl peix al cove, i la lluna gairebé també!
EliminaAquest poema és la conseqüència del joc poètic a què et va reptar el Miquel Àngel en l'anterior apunt, oi? Admirable, la poesia juga i brota de nou, de l'arrel a la branca més alta, brilla de l'escata del peix al fons del cove a la lluna resplendent que s'hi emmiralla des de dalt.
ResponEliminaAmb el que acabes de dir sí que brota la poesia, Eduard!
EliminaSingulars som
Eliminava dir l'Àngel Miquel
que escriure n'era
la més bella ocupació
de l'home quan treballa.
Aquest últim m'agrada molt! Aquí el següent:
EliminaAmuntegant-se,
llibres, atapeïts,
asfixiant-te,
fites que t'exigeixen,
quan no atrapes la feina.
Sí, és molt cert el que diu aquest vers denotativament etern, de significats eterns, per a volar cal haver estat molt a sota.
ResponEliminaPer arribar al cel cal haver estat primerament en l'infern de les nostres vides.
Salutacions de Vicent
Sí, Vicent, ho dic per experiència, encara que jo tampoc he arribat pas tan amunt!
EliminaExacte, cal mullar-se de versos i nedar en poesia.
ResponEliminaMolt bona, Rafel! A nedar en poesia.
EliminaAi! que dificil!
ResponEliminaposar ordre al desordre
dìgits i lleixes
sis mil volums de lletres
seran totes secretes?
Vull viure prou
Eliminaper llegir i fruir
d'aquells escrits,
anticànons o clàssics,
que vessen als prestatges.
La Bernard Metge
ResponEliminai l'home sol de Llofriu.
Tota la Higshmith!
i l'Edgar allan Poe
Byron,Celaya i Marti-i-Pol
Hi ha una manera
ResponEliminade mirar el terra sense
negar els estels.
Quan camines pel bosc
tot buscant els teus ceps.