En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 12 d’abril de 2012

Tenir la lluna
en un cove no és 
tenir-hi el peix.
Però per volar molt alt
primer cal submergir-se.

20 comentaris:

  1. Per volar molt alt cal tenir unes ales ben potents, i no patir de vertigen.

    Bon dia de caire plujós, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo pateixo de vertigen! Però no metafòricament parlant.
      Bon dia, Gemma.

      Elimina
  2. Jo m'ho mirava
    embadalit de somnis;
    sota la parra
    abeuraven les mules,
    al braçal que cantava.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La rosa roja
      recordarà per sempre
      que fou capoll.
      Per Sant Jordi recordes
      que eres analfabeta.

      [m'he inspirat en Benedetti]

      Elimina
    2. Ara m'has mort
      Que n'eres analfabeta?
      No m'ho puc creure
      sant Jordi ens salvi!
      Doncs jo que n'era?

      Elimina
    3. Analfabeta,
      ho era en imatge,
      exagerada.
      Però tots ho hem estat,
      saber escriure és un luxe.

      Elimina
  3. Em fa pensar en la imatge que vas comentar de l'Alhambra al bloc sublim, allà on els peixos tocaven el cel i el cel se submergia, on els extrems es trobaven i conjuminaven amb una forma molt bella. Per això, potser sí que en poesia es pot arribar a tenir el peix al cove.

    ResponElimina
  4. Aquest poema és la conseqüència del joc poètic a què et va reptar el Miquel Àngel en l'anterior apunt, oi? Admirable, la poesia juga i brota de nou, de l'arrel a la branca més alta, brilla de l'escata del peix al fons del cove a la lluna resplendent que s'hi emmiralla des de dalt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb el que acabes de dir sí que brota la poesia, Eduard!

      Elimina
    2. Singulars som
      va dir l'Àngel Miquel
      que escriure n'era
      la més bella ocupació
      de l'home quan treballa.

      Elimina
    3. Aquest últim m'agrada molt! Aquí el següent:

      Amuntegant-se,
      llibres, atapeïts,
      asfixiant-te,
      fites que t'exigeixen,
      quan no atrapes la feina.

      Elimina
  5. Sí, és molt cert el que diu aquest vers denotativament etern, de significats eterns, per a volar cal haver estat molt a sota.
    Per arribar al cel cal haver estat primerament en l'infern de les nostres vides.

    Salutacions de Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Vicent, ho dic per experiència, encara que jo tampoc he arribat pas tan amunt!

      Elimina
  6. Exacte, cal mullar-se de versos i nedar en poesia.

    ResponElimina
  7. Ai! que dificil!
    posar ordre al desordre
    dìgits i lleixes
    sis mil volums de lletres
    seran totes secretes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vull viure prou
      per llegir i fruir
      d'aquells escrits,
      anticànons o clàssics,
      que vessen als prestatges.

      Elimina
  8. La Bernard Metge
    i l'home sol de Llofriu.
    Tota la Higshmith!
    i l'Edgar allan Poe
    Byron,Celaya i Marti-i-Pol

    ResponElimina
  9. Hi ha una manera
    de mirar el terra sense
    negar els estels.
    Quan camines pel bosc
    tot buscant els teus ceps.

    ResponElimina