M'agrada la idea que conté aquest poema. Pot semblar que els límits (el metre, el marc o l'encàrrec) limiten l'art, però en realitat voregem els límits i l'únic que ens limita és la ment i les paraules. M'agrada el final: amb cadena també es pot volar.
Jo crec que sempre hi ha una dicotomia, una distinció entre metre, mesura i consciència, fer servir el metre és com crear lleis per a inhibir la naturalesa de les coses inanimades, tant en la poesia com a la vida.
M'agrada la idea que conté aquest poema. Pot semblar que els límits (el metre, el marc o l'encàrrec) limiten l'art, però en realitat voregem els límits i l'únic que ens limita és la ment i les paraules. M'agrada el final: amb cadena també es pot volar.
ResponEliminaM'ha vingut la idea d'algú que m'ha dit que Nietzsche deia que fer poemes amb mètrica és ballar amb cadenes.
EliminaJo crec que sempre hi ha una dicotomia, una distinció entre metre, mesura i consciència, fer servir el metre és com crear lleis per a inhibir la naturalesa de les coses inanimades, tant en la poesia com a la vida.
ResponEliminaVicent
Hi ha una frase de Nietzsche que també deia:
EliminaL'Home lliure és el que dansa amb les seues cadenes.
Era un gran home, el que passa és que va tenir una sort molt roïna a la seua vida, però va cambiar el tarannà d'Occident.
Vicent: a mi el metre no m'inhibeix, em motiva, és màgic. La segona frase que dius m'agrada molt, és quan porto cadenes que hi veig clar.
Elimina