En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 19 d’abril de 2012

Fer servir el metre
és com posar un marc
a una vista,
o crear per encàrrec,
cadena per volar.


5 comentaris:

  1. M'agrada la idea que conté aquest poema. Pot semblar que els límits (el metre, el marc o l'encàrrec) limiten l'art, però en realitat voregem els límits i l'únic que ens limita és la ment i les paraules. M'agrada el final: amb cadena també es pot volar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha vingut la idea d'algú que m'ha dit que Nietzsche deia que fer poemes amb mètrica és ballar amb cadenes.

      Elimina
  2. Jo crec que sempre hi ha una dicotomia, una distinció entre metre, mesura i consciència, fer servir el metre és com crear lleis per a inhibir la naturalesa de les coses inanimades, tant en la poesia com a la vida.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha una frase de Nietzsche que també deia:
      L'Home lliure és el que dansa amb les seues cadenes.

      Era un gran home, el que passa és que va tenir una sort molt roïna a la seua vida, però va cambiar el tarannà d'Occident.

      Elimina
    2. Vicent: a mi el metre no m'inhibeix, em motiva, és màgic. La segona frase que dius m'agrada molt, és quan porto cadenes que hi veig clar.

      Elimina