En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 26 d’abril de 2012

L'aneguet


En la meva mancança
hi ha la meva riquesa.

Els reflexos són a tot arreu,
cal estar en vena.

La feredat és més còmica
a posteriori.


10 comentaris:

  1. He quedat atrapada en els dos primers versos buscant-hi reflexos. Trobo que és una gran reflexió, i molt ben expressada.

    ResponElimina
  2. En la "manca" de tot sistema està el millor i el pitjor d'ell, gràcies a la imperfecció i a la "manca" el sistema, la persona, etc. pot caminar i ampliar el seu horitzó, un sistema perfecte és mort.
    El que passa amb les reflexions és que no cal entossudir-s'hi gaire, no siga que ens obsedim i és quan passa, a posteriori que la feredat ens esglaia menys de ben segur.
    Caldria cada vegada que sentim por o mandra o qualsevol de les sensacions negatives dir-nos: _mig horeta després i tot haurà passat i serem una altra vegada en pau i rient-nos-en.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que llegint a Eduard em pense que volies també parlar de la mancança d'una persona, però açò també suposa la "manca" en un sitema, el sistema que en resulta d'una relació, la imperfecció d'una relació, si no tinguérem mancances la perfecció ens ofegaria.

      Salutacions Helena

      Vicent

      Elimina
    2. La perspectiva és important, a la vida. Però és difícil d'aplicar, ningú vol equivocar-se ni perdre, generalment.

      Estic d'acord amb tu, el Messi va demostrar que era una persona, i no un déu, l'altre dia.

      Elimina
  3. Molt bona aquesta, Elena , a mi me passa que soc fluix de rems , però si foto un mastegot amb la mà. Potser surto manillat i l'altre a l'hospital... penso sovint que quan perdem per un lloc , guanyem per unaltre i que d'aquest fenòmen , que deu se natural , surten els genis... per la llei de la compensació. Ves a sabre potser dic tonteries ,només.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que dius és molt bo. Per mi el millor exemple són Jane Austen i Franz Kafka: els dos van agafar el que els envoltava d'inspiració per les seves obres, les converses familiars per manca d'una cambra pròpia per un cantó, i la feina odiosa en dret per l'altre.

      Elimina
  4. Com va dir Woody, la comèdia és la tragèdia més temps. (http://www.youtube.com/watch?v=RIPSS8R2xeE)
    El temps distancia, però també et pot distanciar l'espai, físic o metafòric. Vegi's els acudits d'avui sobre el penal fallat pel jugador del Madrid ahir.
    Temps necessites per passar de l'amargor de la mancança a la comprensió del repte que suposa la mateixa mancança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard: els teus comentaris solen guanyar els meus poemes! I segur que amb més temps no perden!

      Elimina