Fer poesia sol ser
ordenar i classificar els records,
tant com preveure el futur
en un calendari.
Cal fer net,
llençar allò
que ha esdevingut inútil,
memoritzar allò
que ens passava per alt.
Després, si vols,
deixes un espai buit
per si el destí
el vol ocupar.
Estic completament d'acord amb tu i a més el que el destí ocupa és que mai no es podrà comercialitzar la poesia d'una manera grandiloqüent i econòmicament rendible per la qual cosa restarà com a allò més digne de l'ésser humà, allò més sincer i autèntic.
ResponEliminaSalutacions de Vicent
Vicent: potser la poesia passada a cançó és una manera de fer-la rendible. Sí que és el més sincer i autèntic, el millor en què pots perdre el temps en aquesta vida.
EliminaSospito que la poesia fa aquesta funció, si bé de manera més intuïtiva que deliberada. I potser és en aquest buit on alena el veritable alè poètic.
ResponEliminaAixò em son taoïsta, i no estic segur d'entendre'm gaire a mi mateix. Serà una intuïció...
No he escrit més que allò del que parlo sempre, la poesia que s'anticipa al futur tant com recorda el passat. Molt literal, però penso que té una mica d'alè poètic també!
EliminaAquest poema és ben ordenat, net i classificat, exemplifica el que explica. En altres poemes teus, tot el que aquí s'explica queda fusionat (potser per la intuïció que diu l'Eduard) i ets incapaç de destriar-hi el mètode. Per mi aquest espai buit que deixen és on rau la màgia de la poesia.
ResponEliminaEls llocs buits hi són a tot arreu, a la poesia i a la prosa. Espero que hagis trobat algun lloc per interpretar en aquest poema, encara que sigui tan "ordenat, net i classificat"!
Elimina"La poesia es allò que en queda despres de les paraules" va dir l'Àngel, La poesia es alló que fa que ordenant les paraules d'una determinada manera sumin un significat que va més enllà del seu estricte significat... es a dir aquest espai del que tu parles que no hauria d'omplir el destí sinó TU .Perquè ets TU qui hi posa l'ordre...Fes-te responsable del resultat i llavors seràs Poeta.
ResponEliminaAmen!
No hi estic d'acord: la poesia que més m'agrada me la sé de memòria.
EliminaEts absolutament lliure de no estar-hi d'acord. Jo també em se de memòria totes les poesies que m'han facinat tant com per fer-me'n sortir cançons...
ResponEliminaI ademés ho trobo molt be cadascú te la dèria que li pìca i això de la gespa que has dit es molt savi ...
EliminaSavi és Milan Kundera, m'he fet meves les seves paraules! Ni el Barça és sempre excel·lent.
EliminaMagnífica reflexió, Helena. Perquè a més de memòria (passat), el poeta sempre és profeta (futur).
ResponEliminaGràcies per les teves paraules confortables.
Gràcies per valorar un poema tan modest com aquest, Olga. És que no tot són arbres en un jardí, a vegades (i ja és molt), només hi ha gespa.
Elimina