En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 18 d’abril de 2012

Fer poesia sol ser
ordenar i classificar els records,
tant com preveure el futur
en un calendari.
Cal fer net,
llençar allò
que ha esdevingut inútil,
memoritzar allò
que ens passava per alt.
Després, si vols,
deixes un espai buit
per si el destí
el vol ocupar.


13 comentaris:

  1. Estic completament d'acord amb tu i a més el que el destí ocupa és que mai no es podrà comercialitzar la poesia d'una manera grandiloqüent i econòmicament rendible per la qual cosa restarà com a allò més digne de l'ésser humà, allò més sincer i autèntic.

    Salutacions de Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent: potser la poesia passada a cançó és una manera de fer-la rendible. Sí que és el més sincer i autèntic, el millor en què pots perdre el temps en aquesta vida.

      Elimina
  2. Sospito que la poesia fa aquesta funció, si bé de manera més intuïtiva que deliberada. I potser és en aquest buit on alena el veritable alè poètic.
    Això em son taoïsta, i no estic segur d'entendre'm gaire a mi mateix. Serà una intuïció...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he escrit més que allò del que parlo sempre, la poesia que s'anticipa al futur tant com recorda el passat. Molt literal, però penso que té una mica d'alè poètic també!

      Elimina
  3. Aquest poema és ben ordenat, net i classificat, exemplifica el que explica. En altres poemes teus, tot el que aquí s'explica queda fusionat (potser per la intuïció que diu l'Eduard) i ets incapaç de destriar-hi el mètode. Per mi aquest espai buit que deixen és on rau la màgia de la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els llocs buits hi són a tot arreu, a la poesia i a la prosa. Espero que hagis trobat algun lloc per interpretar en aquest poema, encara que sigui tan "ordenat, net i classificat"!

      Elimina
  4. "La poesia es allò que en queda despres de les paraules" va dir l'Àngel, La poesia es alló que fa que ordenant les paraules d'una determinada manera sumin un significat que va més enllà del seu estricte significat... es a dir aquest espai del que tu parles que no hauria d'omplir el destí sinó TU .Perquè ets TU qui hi posa l'ordre...Fes-te responsable del resultat i llavors seràs Poeta.
    Amen!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi estic d'acord: la poesia que més m'agrada me la sé de memòria.

      Elimina
  5. Ets absolutament lliure de no estar-hi d'acord. Jo també em se de memòria totes les poesies que m'han facinat tant com per fer-me'n sortir cançons...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ademés ho trobo molt be cadascú te la dèria que li pìca i això de la gespa que has dit es molt savi ...

      Elimina
    2. Savi és Milan Kundera, m'he fet meves les seves paraules! Ni el Barça és sempre excel·lent.

      Elimina
  6. Magnífica reflexió, Helena. Perquè a més de memòria (passat), el poeta sempre és profeta (futur).
    Gràcies per les teves paraules confortables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per valorar un poema tan modest com aquest, Olga. És que no tot són arbres en un jardí, a vegades (i ja és molt), només hi ha gespa.

      Elimina