En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 27 d’abril de 2012



Els esglaons són punts,
són accents,
són versos.
L'escala que no du enlloc,
però que costa més de pujar,
la més inútil,
la més bella.

Per al 245è joc literari de Jesús Ma Tibau

14 comentaris:

  1. És la més bella, l'escala que et duu al cel, i els esglaons són petits plans per a l'ascensió. És una imatge fantàstica. No crec que aquesta escala sigui la més "inútil", tot al contrari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dic "inútil" perquè no du enlloc. "Pamort", hauria de dir! I pel divorci estètica-utilitat. Normalment allò útil és lleig, i el bell és inútil. I la poesia és inútil, des d'un cert punt de vista. És un motiu repetit en art, el de l'escala que no du enlloc.

      Elimina
    2. L'escala pot ser "pamorta" (es pot fer en femení?), però no "la més" pamort(a). És un motiu repetit, però com sempre tu li dones un deix especial de concentració i reflexió.

      Elimina
    3. Tens raó, però és una hipèrbole!

      Elimina
  2. Tot duu a algun lloc, Helena, i un lloc porta a un altre!

    Per cert em recomanes un llibre? Entra al meu bloc i sabràs perquè t'ho dic. Gràcies.

    Bons dies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'ho acabo de creure, el que dius, Gemma. Ja vinc.

      Elimina
  3. Les dificultats de la vida, la "manca" de que et parlava en l'altre poema, si les mirem totalment nus, totalment i cruelment conscients, són misèria, són el que tu dius, inútils però també eixa "manca", les dificultats, els esglaons, els accents, són belles paraules en les que caminem com un vaixell sobre un mar tempestuós.
    I en arribar a port sap el capità que a acomplit amb el seu destí, amb el seu desig, gaudi i amor havent hagut de lluitar.

    Com sempre m'ha agradat el teu filosòfic poema, la poesia és la mare de la literatura.

    Un petó d'amic

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. "No hi ha cosa més útíl que allò inútil" Joan Brossa.

      Elimina
  4. Molt bon punt de vista sobre la poesia.
    Inútil escala a la bellesa que porta a tants llocs, que tot i ser accessòria omple i ens fa qüestionar-nos tantes coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel: sí, omple molt, la poesia. No entenc els que poden viure sense.

      Elimina
  5. L'escala és un dels símbols més clàssics en el misticisme, la via de perfecció cap al cel. S'agermana, potser, a l'art en un impuls transcendent. En la inutilitat de l'esforç està la millor i no premeditada recompensa. Qui no busca acaba trobant, brillant paradoxa de l'art i del misticisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, Eduard, em superes, com sempre! M'agrada molt tot el que dius.

      Elimina
  6. Molt bell i precís aquest poema. Diu molt més des del silenci.

    PD: jo, també he participat en aquest joc literari, però amb un petit relat en prosa.
    Aviam si n'hi ha molts ben aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, helena, em fan il·lusió les teves paraules.

      Elimina