En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 14 d’abril del 2012


Hi ha una manera
d'engrapar el sublim
i de retenir el bell.
Ho saps quan vas en metro,
quan trepitges el fang.

8 comentaris:

  1. Potser, en definitiva, aquesta és l'essència de l'art: una lluita desesperada contra la fugacitat. És l'art el que crea la bellesa, o només el que la destapa i malda per sostenir-la en la inexorable devastació a què la sotmet el temps?

    ResponElimina
  2. La veritat és que els meus millors escrits els he fet trepitjant el carrer amb una llibreta i en moments de molta angoixa.
    La bellesa que crea l'angoixa i potser també, tot i què açò ja ho dubte més, l'ansietat, són de gran alçada.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent: el dolor d'estimar, el dolor per crear. Jo també he donat el millor de mi quan patia molt, per l'obra i a través de l'obra.

      Elimina
    2. Si de vegades es extenuant. I despres tens una sensació de que t'has quedat sense res i que ja no podràs escriure mai mes res ...

      Elimina
    3. Normalment la sort del principiant és insuperable, inigualable.

      Elimina
    4. Sí, a mi em passa molt això que dieu. És com si et buidessis i ja no poguessis treure'n res més, però m'anima aquesta sort del principiant i saber que tornaré a patir, tornaré a sentir i tornaré a l'obra. Un poema bell, que reté aquest sentiment de cerca i de lluita.

      Elimina
    5. Sense esforç no pots obtindre res en aquesta vida. Fins esforçar-te a deixar d'esforçar-te.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...