En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 21 d’abril del 2012


Esporgar els arbres.
Mutilar la infantesa,
branques que em manquen.


8 comentaris:

  1. Sí, potser quan comencem a esporgar la manera en la qual fem els poemes comencem a escriure malament, jo crec, tot i què no sempre és així obviament que un poema naix espontani com els teus, i potser per això diuen tant.


    Vicent

    ResponElimina
  2. Ningú es posa d'acord si era millor el Pla de la joventut o el de més gran a El quadern gris. La passió de la joventut, l'experiència de la maduresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica ens calen ambdues coses, l'experiència amb la maduresa i la maduresa amb l'experiència, això és la perfecció del cercle, tot i que sempre obert.

      Elimina
  3. Ben escrita la profunda intenció en poques paraules. L'essència és la destil·lació més difícil.

    ResponElimina
  4. Com més va més en saps.
    Me'n deixaràs llegir algun, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que mai em semblen prous, ni prou bons! Però és un privilegi, tenir-te de lector. Els vaig recopilant, no en tinc més dels que he anat penjant...

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...