En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 5 d’abril del 2012


El mirall diu
el que li vols fer dir.
L'únic camí
per dir la veritat
sense que t'empresonin.


12 comentaris:

  1. TU ETS I JO SOC I PEL QUE SE DE TU ETS BEN LLIURE DE SER ,D'EXISTIR, D'ESTIMAR ,DE PASSAR-TE VINT VOLTES COM FA TOTHOM DEL MON. I NO SERÉ MAI JO QUI T'EMPRESONI. i ho dic amb majuscules perquè crido!!! collon que ets una dona collonuda capaç intel·ligent, sensible i guapa.!!!! Hosptipùta qui t'ha fet creure que no ho ets?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que a la carrera em suspenguessin gairebé sempre, no et sembla una bona raó? Que cap noia volgués ser amiga meva, tampoc? Que tothom se situï, i jo no, tampoc?

      Elimina
  2. Quan jo era peTit Tenia Polio i anava amb ferros a les cames i em tractaben com si pos un pecat d'algú que no era jo , MAI VAI SER JO!!! COLLON!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que el fet que no tinguis cap culpa d'una cosa no impedeix que et sentis culpable, com Edip.

      Elimina
  3. Fa rumiar molt.
    Encara sóc dins el mirall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'hi apropes molt! M'he inspirat en la Nova Cançó, a les darreries del franquisme. Em sembla que una tanka no ha de dur títol, però hauria estat més indicatiu de fer servir aquesta idea al principi. El mirall és una figura literària que parla d'una altra...

      Elimina
  4. Els miralls poden ser cruels, però ells no en tenen la culpa: el que hi veiem depèn de la llum, de la situació i de les nostres falses il·lusions.
    No he pogut saber quina veritat diuen, perquè és variable, però el segur és que no menteixen.
    I el poema tampoc menteix, amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També diuen que "ningú es pren seriosament els poetes", per altra banda.

      Elimina
  5. Jo penso que els miralls d'alguna manera també són petites presons, sols reflecteixen fragments de realitat. I dir la veritat és la forma més bonica de llibertat, tu la dius en forma de poesia. I jo la poesia me la prenc seriosament, eh?!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb la Nova Cançó, aconseguien de dir coses contra el règim franquista amb les metàfores, evitant la censura. Aquesta és la idea del meu poema, tot i que el que vosaltres hi veieu també m'agrada molt.

      Elimina
  6. El meu diu que sóc miop, anglòfila i tinc prop de 45 anys. També diu que sóc una cagadubtes, que les arracades diuen molt de mi i que estimo massa...i sóc poeta, diuen.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...