En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 3 d’abril del 2015

Llevat poètic

Un poema lligat
com una maionesa,
res que pengi per enlloc.
En el qual tots els elements
no es distingeixen,
com en una picada.
Sense grumolls,
la bona beixamel.
I també amb la clara
a punt de neu.

Aquella gastronomia
de les imatges,
sempre anant més enllà
dels ingredients,
de la recepta.
Olor de poesia.

14 comentaris:

  1. La constància en remenar la maionesa, en batre les clares a punt de neu, en fer homogènia la picada... Deu ser també important per la poesia... Segur. I si sentim l'olor és que gairebé ja és a punt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      la gastronomia no fa gaire poesia, però no me n'he sabut estar!

      Elimina
  2. Poesia. Dolça i cremosa, o picant i atrevida.
    Per a tots els paladars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això penso jo, Xavier, per a tots els paladars, però n'hi ha que encara no ho han descobert.

      Elimina
  3. La poesia és com el baf que surt d'un plat ben cuinat, intangible i efímer, conté tots els aromes per assaborir-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      sí que n'és d'efímera, la cuina. Els versos duren una mica més.

      Elimina
  4. Un poema per a sucar-hi pa, o per endolcir el paladar i anar descobrint-hi els mil i un secrets que el poeta ha anat cuinant, a foc lent...

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      el teu comentari és genial!
      És que aquestes vacances de setmana Santa m'he dedicat molt a cuinar i a llegir.

      Elimina
  5. La poesia és com l'aire: pren totes les olors d'allà per on passa.

    ResponElimina
  6. Oh, quin poema més bonic!
    Molt ben cuinat, donen ganes de repetir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      "la felicitat és el desig de repetir", o sigui que moltes gràcies! A mi me n'agrada sobretot la part final. Crec que deixa bon regust de boca!

      Elimina
  7. La poesía es en totes les coses de la vida.
    Cal trovar-hi el gust comenánt a caminar.


    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      sí, la poesia és en les coses més inversemblants!
      Benvinguts!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...