En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 17 d’abril del 2015

Tanka del crepuscle

Tanka del crepuscle dins I encara els versos

Tot recordant-te,
passa el món cada dia.
Com una ofrena,
el teu clamor sentíem,
branca del roig crepuscle.

DORCA, Jordi

Crida la branca
esqueixant el crepuscle.
Després la fosca
on sembrarem projectes
construirem albades.

ROSANAS, Carme

Tot somniant-te,
el meu món no es mou pas.
Obrint finestres,
no sentirem clamors,
tant de posta com d'alba.

BONALS, Helena
a

5 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...