En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimarts, 28 d’abril del 2015
Trencar motlles
Superar-te tu mateixa,
escriure sempre més i més original,
és com els atletes que sempre
han de millorar el rècord existent.
"Cabells d'or" és una metàfora
potser massa feta servir,
però efectiva.
Per què canviar-la?
Quan jo n'era petitet, a la ràdio posaven una cançó farcida de metàfores: "muñequita linda / de cabellos de oro, / de dientes de perlas, / labios de rubí..." No calia saber retòrica per entendre-la. Tens raó, per què hauríem de renunciar-hi, si funciona?
Amb els anys, un acaba amotllant-se més que trencant motlles. Però un -jo, vaja- creu que el que cal és buscar l'equilibri. Equilibri entre tradició i innovació, entre respecte a les formes i experimentació. Avui en dia, que tant s'ha imposat UNA sola forma de dir i escriure, tendeixo a enyorar els dies dels excessos avanguardistes, l'originalitat i la frescor de trencar amb l'estatus quo.
No entenc quina és l'"UNA sola forma de dir i escriure", Eduard. Justament crec que no s'escriu planerament, en general, sinó avanguardistament encara ara.
Per què no?
ResponEliminaCabells "color de blat madur"... va dir el Serrat.
Són les dues tesis, Xavier.
EliminaQuan jo n'era petitet, a la ràdio posaven una cançó farcida de metàfores: "muñequita linda / de cabellos de oro, / de dientes de perlas, / labios de rubí..." No calia saber retòrica per entendre-la. Tens raó, per què hauríem de renunciar-hi, si funciona?
ResponEliminaRamon,
Eliminaaixò de les dents de perla petrarquianes sempre m'ha fet molta ràbia!
Però aquest tipus de metàfores les entén tothom.
Amb els anys, un acaba amotllant-se més que trencant motlles. Però un -jo, vaja- creu que el que cal és buscar l'equilibri. Equilibri entre tradició i innovació, entre respecte a les formes i experimentació.
ResponEliminaAvui en dia, que tant s'ha imposat UNA sola forma de dir i escriure, tendeixo a enyorar els dies dels excessos avanguardistes, l'originalitat i la frescor de trencar amb l'estatus quo.
No entenc quina és l'"UNA sola forma de dir i escriure", Eduard. Justament crec que no s'escriu planerament, en general, sinó avanguardistament encara ara.
EliminaHi ha moments per tot... O n'hi hauria d'haver. De fer estic molt d'acord amb l'Eduard. A mi a vegades els excessos també m agraden.
ResponEliminaEls excessos i les convencions, Carme, hi ha d'haver de tot.
EliminaTrencar motlles és bo.
ResponEliminaNo pode anar escribint rigidamnet.
Cal ser totalment original i Atrevit!!!
Gràcies.
Una Abraçada.
Olga i Carles,
Eliminaperò les coses clàssiques també estan molt bé!