Un poema lligat
com una maionesa,
res que pengi per enlloc.
En el qual tots els elements
no es distingeixen,
com en una picada.
Sense grumolls,
la bona beixamel.
I també amb la clara
a punt de neu.
Aquella gastronomia
de les imatges,
sempre anant més enllà
dels ingredients,
de la recepta.
Olor de poesia.
La constància en remenar la maionesa, en batre les clares a punt de neu, en fer homogènia la picada... Deu ser també important per la poesia... Segur. I si sentim l'olor és que gairebé ja és a punt.
ResponEliminaCarme,
Eliminala gastronomia no fa gaire poesia, però no me n'he sabut estar!
Poesia. Dolça i cremosa, o picant i atrevida.
ResponEliminaPer a tots els paladars.
Això penso jo, Xavier, per a tots els paladars, però n'hi ha que encara no ho han descobert.
EliminaLa poesia és com el baf que surt d'un plat ben cuinat, intangible i efímer, conté tots els aromes per assaborir-los.
ResponEliminaConsol,
Eliminasí que n'és d'efímera, la cuina. Els versos duren una mica més.
Un poema per a sucar-hi pa, o per endolcir el paladar i anar descobrint-hi els mil i un secrets que el poeta ha anat cuinant, a foc lent...
ResponEliminaAugust,
Eliminael teu comentari és genial!
És que aquestes vacances de setmana Santa m'he dedicat molt a cuinar i a llegir.
La poesia és com l'aire: pren totes les olors d'allà per on passa.
ResponEliminaOlga,
Eliminala poesia és síntesi.
Oh, quin poema més bonic!
ResponEliminaMolt ben cuinat, donen ganes de repetir.
Glòria,
Elimina"la felicitat és el desig de repetir", o sigui que moltes gràcies! A mi me n'agrada sobretot la part final. Crec que deixa bon regust de boca!
La poesía es en totes les coses de la vida.
ResponEliminaCal trovar-hi el gust comenánt a caminar.
Gràcies.
Una Abraçada.
Olga i Carles,
Eliminasí, la poesia és en les coses més inversemblants!
Benvinguts!