En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 11 d’abril del 2015

Estimar és ser distant

Estimar és ser distant.
L'amor és ser estranger

MARGARIT, Joan dins el poema Final de recital (Els motius del llop)

Jo m'assemblo a la meva àvia,
molt morena, estimo molt
però no sóc gens apassionada.
Identifico allò físic
com el contrari de l'amor,
per això no passo mai de la poesia.

13 comentaris:

  1. Tant com se'm fan estranys aquests versos introductoris de Margarit, se'm fan propers els teus.

    Potser et sembli contradictori... Però la generalització que suggereixen aquests dos versos no fa per mi, la teva opció personal amb la poesia és transparent, bella i comprensible.

    Per cert que voldria puntualitzar que m'agrada molt Margarit, eh? L'he llegit força i connecto amb la seva poesia. És aquesta afirmació o les dues que em queden molt lluny... No em diuen res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      aquests dos versos de Margarit els va autointerpretar ell mateix en un recital: l'amor no és precisament quan s'està enganxat a l'altre. A mi sí que em diuen moltíssim.

      Gràcies per això que "la teva opció personal amb la poesia és transparent, bella i comprensible".

      Elimina
    2. Si, ja entenc la intenció, dels versos de Margarit, però una cosa és estar enganxat i l'altra ser distant. Són dos extrems i segurament cap dels dos no és el millor. Particularment, a mi, ser distant no m'agrada, m'agrada apropar-me a les persones, escoltar, entendre i compartir, des de la distància malament es poden fer aquestes coses. A mi m'agrada la proximitat, a l'amor, a la família, a la feina... a tot arreu.

      Elimina
  2. Jo no podria amb algú que no mostra afecte. No parle de maratons sexuals, sinó de mostres de tendresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Jo m'apunto al comentari d'en Josep.
      No a donar-li mostres de tendresa (que tal i com està el món tampoc ho descarto), sinó a les seves paraules.

      Elimina
    3. Josep:
      Dedicar una poesia no és una mostra d'afecte? Repeteixo que jo estimo molt, i a més sóc fidel per naturalesa.

      Jaume:
      m'estàs donant la raó.

      Elimina
  3. A mi també em costen de pair aquests versos de Margarit… i això que, com la Carme, sóc un gran lector de la seva poesia que, en general, sempre connecta amb mi.
    Pel que fa a la teva aposta poètica no crec que calgui deixar-hi fora la tendresa, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      la principal gràcia de Margarit és que és un romàntic, com ho sóc jo. Si connectes amb ell generalment, també hauries de connectar amb aquests dos versos.
      Jo de tendresa en tinc tota la que vulguis, només que no en vull saber res de relacions físiques.

      Elimina
  4. Algun gest pot ser complementari a allò que sembla contrari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      connectar els contraris és una cosa que sempre m'ha agradat de l'art.

      Elimina
  5. Estimar amb el cor pur és sinònim de Fidelitat


    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...