En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 25 d’abril de 2015

Baules

COSTA, Xevi Baules dins I encara els versos

Entre les baules
dels dies i de l'espai,
lligams subtils,
xarxes de tots els versos
ens fan presents, per sempre...

Carme Rosanas

Entre els silencis
del brogit i la llum,
sentits ocults,
bellesa transparent,
arriben per igual.

Helena Bonals

8 comentaris:

  1. El nivell s'enfila, com una torre humana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és com els castellers, Xavier, com una piràmide. Però en metall fred.

      Elimina
  2. Sempre em deixa bocabadat la vostra facilitat per enllaçar uns versos amb uns altres, buscant altres matisos però mantenint-hi alhora un fil que els uneix…

    Felicitats Carme i l'Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és més fàcil d'inspirar-se en un altre que no pas començar de zero, August.

      Elimina
    2. Jo també ho veig com l'Helena. Un poema et fa sentir alguna cosa dins i gairebé sense proposar-t'ho, alguns cops hi entres en diàleg i segueixes el fil. A mi m'encanta fer-ho. Ja ho sabeu!

      Elimina
    3. D'acord.
      Fan goig.
      Crec que es pot dir.

      Elimina