En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 25 d’abril del 2015

Baules

COSTA, Xevi Baules dins I encara els versos

Entre les baules
dels dies i de l'espai,
lligams subtils,
xarxes de tots els versos
ens fan presents, per sempre...

Carme Rosanas

Entre els silencis
del brogit i la llum,
sentits ocults,
bellesa transparent,
arriben per igual.

Helena Bonals

a

8 comentaris:

  1. xavier pujol26 d’abril del 2015, a les 0:21

    El nivell s'enfila, com una torre humana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 d’abril del 2015, a les 10:05

      Sí, és com els castellers, Xavier, com una piràmide. Però en metall fred.

      Elimina
  2. August G. i Orri26 d’abril del 2015, a les 12:44

    Sempre em deixa bocabadat la vostra facilitat per enllaçar uns versos amb uns altres, buscant altres matisos però mantenint-hi alhora un fil que els uneix…

    Felicitats Carme i l'Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 d’abril del 2015, a les 13:16

      Crec que és més fàcil d'inspirar-se en un altre que no pas començar de zero, August.

      Elimina
    2. Carme Rosanas26 d’abril del 2015, a les 19:35

      Jo també ho veig com l'Helena. Un poema et fa sentir alguna cosa dins i gairebé sense proposar-t'ho, alguns cops hi entres en diàleg i segueixes el fil. A mi m'encanta fer-ho. Ja ho sabeu!

      Elimina
    3. Helena Bonals26 d’abril del 2015, a les 19:38

      I tant que sí, Carme!

      Elimina
    4. Jordi Dorca27 d’abril del 2015, a les 19:35

      D'acord.
      Fan goig.
      Crec que es pot dir.

      Elimina
    5. Helena Bonals27 d’abril del 2015, a les 20:11

      El de la Carme més!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...