En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 6 d’abril de 2015

Destí

El meu nom
i primer cognom
són una al·literació
de eles i enes.
Jo havia de ser poeta.

15 comentaris:

  1. És veritat, no hi havia caigut! El nom és el destí (se non è vero... ;)

    ResponElimina
  2. Gemma,
    jo tampoc hi havia caigut, ha, ha!

    ResponElimina
  3. El meu destí
    i el meu transitar
    són una conjunció
    màgica i tel·lúrica.
    Jo també sóc poeta, Excelsa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. També tens al·literació de "bes" i "eles", Abel!

      Elimina
    2. És veritat, Carme! L'Abel ja diu que és la meva ànima bessona!

      Elimina
  4. Estava escrit...
    En el teu nom i el teu cognom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      moltes gràcies!!! També estava escrit en la rosa del teu cognom.

      Elimina
  5. Llàstima! no és el meu destí ser poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      tu ets poeta amb les teves fotografies!

      Elimina
  6. Clar, si estaves predestinada és normal que ho facis tan bé!

    ResponElimina
  7. Ser poeta és la magia del parfum de les flors.


    Una Abraçada.
    Gràcies.

    ResponElimina