En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 16 d’abril del 2015

Benicàssim dins I encara els versos

 Sentors marines
cap al desert s'enfilen.
De roca humida,
de sang i vi, la corfa
és teva, Benicàssim.

DORCA, Jordi

 De roca humida
universos de riba.
Els peus descalços
tasten el vi d'onada
embriagats de mar.

ROSANAS, Carme

Corfa del vers,
també tu ets una closca.
Dins teu hi caben
núvols, onades, illes.
El desert els escolta.

BONALS, Helena
a

14 comentaris:

  1. cantireta16 d’abril del 2015, a les 13:05

    Quin triangle més ben composat. I quina tria difícil...

    Felicitats, còmplices! :-)****

    ResponElimina
  2. xavier pujol16 d’abril del 2015, a les 13:47

    Poemes de calma, sobre la mar plana.

    Molt bons tots tres.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas16 d’abril del 2015, a les 14:59

    Gràcies, Helena, queden macos tots tres...

    Gràcies també, cantireta i Xavier... abraçades...

    ResponElimina
  4. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com17 d’abril del 2015, a les 9:05

    Serenitat i esperança.


    Gràcies.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...