En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 15 d’abril de 2015

La màxima senzillesa

Esperes la vena
quan esperes adormir-te.
No fer res és tan bo com no parar.
I no dir res és com dir-ho tot.

15 comentaris:

  1. La vena pot ser un riu per on discorren els somnis.

    ResponElimina
  2. Davant el dubte és millor no fer res, penso jo. I no fer res, de vegades, és fer alguna cosa també. Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      és bo de saber estar sense fer res de tant en tant.

      Elimina
  3. Passejar. Sense fer fotos. Escriure versos al cap. I rentar-se'l després.

    ResponElimina
  4. La màxima senzillesa m'agrada I no fer res també, encara que a vegades em costa, quan ho aconsegueixo una estona estic molt bé.

    ResponElimina
  5. Així que acabi aquest comentari no faré res.
    Ara que ho penso per no fer res haig d'aixecar-me de l'ordinador i anar fins el racó de no fer res.... quanta feina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta feina, i quanta mandra, Xavier! "El mínim esforç", deia el programa de ràdio!

      Elimina
  6. Minimalisme total,
    els silencis amatents
    de les coses inefables.

    ResponElimina
  7. M'inspires i m'afalagues, Excelsa:
    maximalisme total,
    la màxima excelsitud!

    ResponElimina
  8. Des del bon silenci, aquest que escolta la vena que canta, trobar l'equilibri del fet i no fet.


    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'equilibri del fet i no fet es troba en aquest silenci, Olga i Carles.

      Elimina