En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 15 d’abril del 2015

La màxima senzillesa

Esperes la vena
quan esperes adormir-te.
No fer res és tan bo com no parar.
I no dir res és com dir-ho tot.
a

15 comentaris:

  1. Olga Xirinacs15 d’abril del 2015, a les 10:25

    La vena pot ser un riu per on discorren els somnis.

    ResponElimina
  2. Sílvia 15 d’abril del 2015, a les 10:32

    Davant el dubte és millor no fer res, penso jo. I no fer res, de vegades, és fer alguna cosa també. Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals15 d’abril del 2015, a les 10:47

      Sílvia,
      és bo de saber estar sense fer res de tant en tant.

      Elimina
  3. cantireta15 d’abril del 2015, a les 11:11

    Passejar. Sense fer fotos. Escriure versos al cap. I rentar-se'l després.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas15 d’abril del 2015, a les 12:53

    La màxima senzillesa m'agrada I no fer res també, encara que a vegades em costa, quan ho aconsegueixo una estona estic molt bé.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals15 d’abril del 2015, a les 13:02

    Igual que jo, Carme!

    ResponElimina
  6. xavier pujol15 d’abril del 2015, a les 15:56

    Així que acabi aquest comentari no faré res.
    Ara que ho penso per no fer res haig d'aixecar-me de l'ordinador i anar fins el racó de no fer res.... quanta feina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals15 d’abril del 2015, a les 16:25

      Quanta feina, i quanta mandra, Xavier! "El mínim esforç", deia el programa de ràdio!

      Elimina
  7. Unknown15 d’abril del 2015, a les 19:48

    Minimalisme total,
    els silencis amatents
    de les coses inefables.

    ResponElimina
  8. Unknown16 d’abril del 2015, a les 5:28

    M'inspires i m'afalagues, Excelsa:
    maximalisme total,
    la màxima excelsitud!

    ResponElimina
  9. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com17 d’abril del 2015, a les 9:07

    Des del bon silenci, aquest que escolta la vena que canta, trobar l'equilibri del fet i no fet.


    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 d’abril del 2015, a les 9:51

      L'equilibri del fet i no fet es troba en aquest silenci, Olga i Carles.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...