En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 10 d’abril de 2015

In-de-pen-dèn-ci-a

Me'n recordo de quan
li vaig preguntar al meu pare
si Jordi Pujol en el fons
no era independentista,
quan no n'era moda.
Ell em va contestar
que aquest gran polític
és un idealista,
però sempre ha provat
de portar-se bé amb l'estat,
com tots els catalans.
Quan aquest mateix polític
va dir "Ara toca independència",
vaig adonar-me
que aquest procés
serà llarg com aquesta
paraula recontraesdrújula,
però que només
depèn d'una síl·laba.

[participació a la proposta del Blog-via cap a la independència]

10 comentaris:

  1. Ha quedat palès que el poble va un pas ( o dos) més endavant que la majoria de polítics.
    Avui fa 4 anys de la consulta 10A a la ciutat de Barcelona. Quedà novament demostrat que la participació ciutadana és imprescindible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      el poble és com un brau, els de dalt saben com fer-lo anar on volen.

      Elimina
  2. Gràcies per la participació. :)

    Programaré aquest poema el dia 24, al Blog via, ja que és el segon en arribar...

    ResponElimina
  3. Molt bona i interessant reflexió. Els jocs de paraules, com em diverteixen! Llarg, això segur. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      els teus comentaris sempre m'agraden molt!

      Elimina
  4. Sí, depend nonès d'una síl-la-ba... i amb ella i en ella responem i respondrem!!!


    Una Abraçada.

    ResponElimina