Me'n recordo de quan
li vaig preguntar al meu pare
si Jordi Pujol en el fons
no era independentista,
quan no n'era moda.
Ell em va contestar
que aquest gran polític
és un idealista,
però sempre ha provat
de portar-se bé amb l'estat,
com tots els catalans.
Quan aquest mateix polític
va dir "Ara toca independència",
vaig adonar-me
que aquest procés
serà llarg com aquesta
paraula recontraesdrújula,
però que només
depèn d'una síl·laba.
[participació a la proposta del Blog-via cap a la independència]
Ha quedat palès que el poble va un pas ( o dos) més endavant que la majoria de polítics.
ResponEliminaAvui fa 4 anys de la consulta 10A a la ciutat de Barcelona. Quedà novament demostrat que la participació ciutadana és imprescindible.
Xavier,
Eliminael poble és com un brau, els de dalt saben com fer-lo anar on volen.
Sí, és la síl·laba.
ResponEliminaMolt bé, Consol!
EliminaGràcies per la participació. :)
ResponEliminaProgramaré aquest poema el dia 24, al Blog via, ja que és el segon en arribar...
Gràcies, Carme!
EliminaMolt bona i interessant reflexió. Els jocs de paraules, com em diverteixen! Llarg, això segur. Salut.
ResponEliminaIgor,
Eliminaels teus comentaris sempre m'agraden molt!
Sí, depend nonès d'una síl-la-ba... i amb ella i en ella responem i respondrem!!!
ResponEliminaUna Abraçada.
Olga i Carles,
Eliminasí senyor!