Carme, el que no vaig aprendre és la tombarella enrere, però la mètrica no em permet afegir-ho. M'he entestat a fer-ne una tanka! Jo era un "bitxo raro", tothom sabia fer la vertical!
Em fas reviure un petit trauma: el meu profe de gimnàstica -d'aquells de la falange- era un… bé, m'ho estalvio, la qüestió és que em va espantar tant que vaig ser incapaç de fer la vertical (o el pi) fins l'any següent, que vaig tenir un veritable profe de gimnàstica (ara Educació Física) que em va donar la confiança necessària per a fer-la. Ves per on el poder de la confiança en un mateix!
August, jo, amb molt d'esforç, vaig aconseguir de saltar el potro i tirar-me de cap. La vertical la feia a dins l'aigua. Anar en bicicleta em va costar dos anys, i nedar no sé pas quants.
Olga, doncs jo, fa anys, em veia incapaç de fer un poema, com de parlar en públic, i ara ho faig i m'agrada moltíssim. "No és impossible: no ho he fet encara".
He de confesar que yo tampoco sabía hacerla... Para "evitar" las clases de gimnasia obtenía un certificado médico donde alegando pies planos quedaba exento. Tenía una honda satisfacción cuando todos iban al patio y yo me quedaba solo en el aula leyendo poemas de Lorca o de Machado... https://blocdejavier.wordpress.com/2015/10/12/gravetat/
La vertical és molt difïcil... Jo tampoc la vaig aprendre.
ResponEliminaCarme,
Eliminael que no vaig aprendre és la tombarella enrere, però la mètrica no em permet afegir-ho. M'he entestat a fer-ne una tanka!
Jo era un "bitxo raro", tothom sabia fer la vertical!
Això es greu.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminatan greu que és l'únic que suspenia, la gimnàstica i la natació. La resta, notables i excel·lents.
Jo suspenia l'ortografia, com hauràs sospitat en llegir el meu comentari.
Elimina"és"! Ni me n'havia adonat!
EliminaVertical, tombarelles?
ResponEliminaTampoc jo ho vaig aprendre,
i en tinc seixanta-quatre.
Pel que fa als peus a terra,
sovint no hi toco encara:
somiant sempre truites.
Helena, formidable!
Ramon,
Eliminamolt intel·lecte i molt poc cos, és el que sempre he estat. Veig que te m'assembles!
Ja, ja.... Que aquell que sigui perfecte, llenci la primera pedra.
ResponEliminaMolt bona, Igor! La meva infantesa va ser molt feliç, però la gimnàstica n'era l'excepció que confirma la regla.
ResponEliminaPos jo no faig el Pi, mai de la vida... pro soc igual de feliç. "Pas de probleme" ELENA
ResponEliminaMiquel Àngel,
Eliminavist en la distància, no, però vaig patir moltíssim per aquest tema!
Jo també txiqueta, fins que vaig adquirir la condició d'exempt... que encara perdura. Mes ben igual .Si arribés a jugar ,fora en una altra lliga.
EliminaEm fas reviure un petit trauma: el meu profe de gimnàstica -d'aquells de la falange- era un… bé, m'ho estalvio, la qüestió és que em va espantar tant que vaig ser incapaç de fer la vertical (o el pi) fins l'any següent, que vaig tenir un veritable profe de gimnàstica (ara Educació Física) que em va donar la confiança necessària per a fer-la. Ves per on el poder de la confiança en un mateix!
ResponEliminaAugust,
Eliminajo, amb molt d'esforç, vaig aconseguir de saltar el potro i tirar-me de cap. La vertical la feia a dins l'aigua. Anar en bicicleta em va costar dos anys, i nedar no sé pas quants.
Enlloc està escrit que haguem de saber fer-ho tot, no? La felicitat no depèn d'això -o allò- sinó de… bé, ara no me'n recordo!
EliminaHi ha qui sabia fer la vertical i amb els anys ja no la sap fer: en paus
ResponEliminaXavier,
Eliminajo he oblidat de fer-la dins de l'aigua també. Tant que costa d'aprendre les coses! Tot el que puja baixa...
Jo no l'he feta mai, però no em sap gens de greu.
ResponEliminaTu les pots fer en un poema. Tens elasticitat poètica.
Olga,
Eliminadoncs jo, fa anys, em veia incapaç de fer un poema, com de parlar en públic, i ara ho faig i m'agrada moltíssim. "No és impossible: no ho he fet encara".
Potser una mica feixuga? No passa res, Helena, ningú és perfecta.
ResponEliminaConsol,
Eliminaningú és perfecte, però no se't perdona.
He de confesar que yo tampoco sabía hacerla... Para "evitar" las clases de gimnasia obtenía un certificado médico donde alegando pies planos quedaba exento. Tenía una honda satisfacción cuando todos iban al patio y yo me quedaba solo en el aula leyendo poemas de Lorca o de Machado... https://blocdejavier.wordpress.com/2015/10/12/gravetat/
ResponEliminaJavier,
Eliminajo no vaig voler mai que em declaressin exempta. Vaig patir molt, de fet és l'única infelicitat de la meva infantesa, pràcticament.