En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 12 d’abril de 2015

Sèneca

SÁNCHEZ, Gervasio dins Machado en Collioure

Malgrat les runes,
el dia surt de nou
per a tothom.
La vida continua
exactament igual.

26 comentaris:

  1. El dia torna a sortir però segons la dimensió de les runes ja mai és el mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume,
      tots els dies s'assemblen i són diferents alhora.

      Elimina
  2. Sí... igual igual em sembla que no, i millor així...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      si tot es repetís fins a l'eternitat no sé què faríem.

      Elimina
  3. Estic d'acord amb el que exposen els teus versos Helena, però parafrasejant George Orwell: "Hi ha dies més iguals que altres"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      m'he basat en el "Pren-t'ho amb filosofia" de Sèneca. Els dos últims versos són una expressió seva. "La vida continua exactament igual" encara que perdis una cama, indica. Si no la perds, el dia és més igual!

      Elimina
  4. El sol surt cada dia, la vida continua. Tot és igual i alhora tot canvia.

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. No, Abel, em refereixo a que la vida continua malgrat el sofriment. M'acabo de llegir un llibre, Els secrets de Clifftops, que parla d'això.

      Elimina
    2. Vaig tenir una experiència fa anys, quan era farmacèutic en un poblet de Les Garrigues. Un cotxe va atropellar un nen de sis anys que va morir a la meva farmàcia mentre esperàvem l'ambulància. Al cap d'un any els pares van tenir un altre nen que vaig veure créixer, fent-me recordar continuament el germà atropellat... Però allò que em va impactar de veritat va ser la tristor del rostre de la mare que ja mai més va desaparéixer, encara veient com el seu segon fill s'anava fent gran.

      Elimina
    3. És d'això que dius que tracta aquest llibre, Abel. És duríssim el que expliques. Les mares solen reflectir al rostre el sofriment més que ningú.
      Jo abans duia el sofriment al rostre també, per una altra raó, i això no feia precisament que els altres m'estimessin.

      Elimina
  6. En aquesta semblança i diferencia anem trepitxant la terra fen n'eixer flors a cada intant.
    Un primer pas de molts per pasar a l'altre riba i sentir Alabança Eterna.


    Una Abraçada.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      fem créixer flors malgrat les coses dolentes de la vida, sí.

      Elimina
  7. Estic amb en Jaume, segons les dimensions de les runes... la vida continua, indiferent a nosaltres, però per nosaltres mai més res no serà igual... ni nosaltres mateixos som els mateixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      d'acord amb tu. A vegades la diferència és enorme.

      Elimina
  8. I tant, i tant. I em sorprèn i no saps la de milions de vegades que he tingut aquest pensament. Així que només ens queda seguir endavant.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      "només ens queda seguir endavant", a tots.

      Elimina
  9. Camí de l'etern exili,
    el dur camí irreversible que sempre ens empeny
    i al qual voldria aturar-me un moment
    per pensar;
    però amb la càrrega a l'esquena
    quin altre remei sinó
    caminar, caminar, caminar...

    ResponElimina
  10. Últimament els dies sembla que siguin tots repetits. Avui el començo amb un poema teu i això ja és un petit gran canvi. Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      es troben a faltar els teus comentaris! Però felicitats per la feina.

      Elimina
  11. He conegut aquesta biblioteca i les seves circumstàncies. El crim contra les paraules només s'ha ha anat guarint llepant les ferides amb els llibres que conserva la memòria de la bona gent.

    ResponElimina
  12. La vida continua, cert, però moltes vegades ja no es pot percebre igual que abans d'haver patit una ensulsiada greu.Per més que m'acaroni el sol, si ja sóc una ruïna, segurament que no recobraré mai l'esplendor passada. Riba valorava la puresa de la ruïna, rica del que havia donat; però segur que molts cops ja en tiraríem un bon tros a l'olla.Pots fer més o menys el cor fort, i anar fent la viu-viu, però hi ha coses que no seran mai iguals. El poema, molt bo.

    ResponElimina
  13. La vida continua, cert, però moltes vegades ja no es pot percebre igual que abans d'haver patit una ensulsiada greu.Per més que m'acaroni el sol, si ja sóc una ruïna, segurament que no recobraré mai l'esplendor passada. Riba valorava la puresa de la ruïna, rica del que havia donat; però segur que molts cops ja en tiraríem un bon tros a l'olla.Pots fer més o menys el cor fort, i anar fent la viu-viu, però hi ha coses que no seran mai iguals. El poema, molt bo.

    ResponElimina
  14. Ramon,
    Els dos darrers versos són el resum de la filosofia de Sèneca, el "pren-t'ho amb filosofia".

    ResponElimina