En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
"Podeu segar tot el camp, però per res ni una rosella"Pau Riba
Xavier,molt maca aquesta cita. A vegades és el món al revés!
Qui determina què és una mala herba i què no? No només la visió utilitarista, ben cert. L'estètica de la rosella, indiscutible, és mal pagada.Com els amors que s'ofereixen amb generositat que alguns titllen de lleugers. Ens estarem tornant rancis?
És cosa del progrés, Eduard. Hi ha qui troba que una fulla de tardor caiguda embruta.
Genial! Helena t'estàs superant.
Glòria,sembla que la primavera m'inspira!
Com les roselles, els amors salvatges podrien ser els més bonics... Qui sap...Un poema preciós!
Carme,un altre poema per recitar, és una mica més llarg que de costum.
Primaveres enceses i fràgils... Quin aroma tan intens!
Igor,fràgils i fortes alhora, com vull ser jo.
La fulla de les roselles és fràgil. No ho és pas el color amb què pinta els camps.
Ben observat, cantireta.
Les males herbes moren i tornen a crèixer, encara que siguin en aparences diferents. Per tan tot és Bellesa.Una Abraçada.Gràcies.
Olga i Carles,tot és bellesa, la verdor dels camps, la vermellor de les roselles.
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
"Podeu segar tot el camp, però per res ni una rosella"
ResponEliminaPau Riba
Xavier,
Eliminamolt maca aquesta cita. A vegades és el món al revés!
Qui determina què és una mala herba i què no? No només la visió utilitarista, ben cert. L'estètica de la rosella, indiscutible, és mal pagada.
ResponEliminaCom els amors que s'ofereixen amb generositat que alguns titllen de lleugers.
Ens estarem tornant rancis?
És cosa del progrés, Eduard. Hi ha qui troba que una fulla de tardor caiguda embruta.
EliminaGenial! Helena t'estàs superant.
ResponEliminaGlòria,
Eliminasembla que la primavera m'inspira!
Com les roselles, els amors salvatges podrien ser els més bonics... Qui sap...
ResponEliminaUn poema preciós!
Carme,
Eliminaun altre poema per recitar, és una mica més llarg que de costum.
Primaveres enceses i fràgils... Quin aroma tan intens!
ResponEliminaIgor,
Eliminafràgils i fortes alhora, com vull ser jo.
La fulla de les roselles és fràgil. No ho és pas el color amb què pinta els camps.
ResponEliminaBen observat, cantireta.
EliminaLes males herbes moren i tornen a crèixer, encara que siguin en aparences diferents. Per tan tot és Bellesa.
ResponEliminaUna Abraçada.
Gràcies.
Olga i Carles,
Eliminatot és bellesa, la verdor dels camps, la vermellor de les roselles.