En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 31 de març del 2015

Escena

Dins Navarro Herrera

Bellesa que entra
en una cambra vella.
El fotograma
que fa inundar el cinema
amb l'esplendor de l'art.
a

10 comentaris:

  1. Consol31 de març del 2015, a les 14:40

    Una interpretació dins d'una altra interpretació com les "nines russes" que en contenen d'altres d'iguals a elles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals31 de març del 2015, a les 14:50

      La teva interpretació, Consol, també és una nina russa que conté les meves.

      Elimina
  2. xavier pujol31 de març del 2015, a les 17:29

    Amb el teu permís Helena:
    "Vellesa que entra
    en una cambra bella".

    ResponElimina
  3. August G. i Orri1 d’abril del 2015, a les 0:23

    Hi ha també una bellesa en aquesta cambra vella, buida i abandonada, que acull la llum de fora i la fa encara més bonica. L'art és art perquè algú el viu, el rep com a receptacle i s'il·lumina.

    ResponElimina
  4. Glo.Bos.blog1 d’abril del 2015, a les 1:29

    Una cambra buida. I una reixa que la separa de la bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 d’abril del 2015, a les 11:34

      És ben veritat, Glòria, el que tu dius. No ho sabria dir millor.

      Elimina
  5. Olga Xirinacs1 d’abril del 2015, a les 11:12

    Quants suggeriments, el poema i la foto...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 d’abril del 2015, a les 11:34

      Olga,
      el poema, la foto i els comentaris, són suggeriments!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...