En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 8 d’abril del 2015

Dels motius a la mètrica

Em captives, deducció.
Ets als meus peus, inducció.
De la carcassa a les rodes,
sempre començant
per la teulada.
a

8 comentaris:

  1. xavier pujol8 d’abril del 2015, a les 23:03

    DE cap a peus. De nord a sud.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 d’abril del 2015, a les 8:46

      Però diuen que s'ha d'anar de baix cap a dalt, Xavier.

      Elimina
    2. xavier pujol9 d’abril del 2015, a les 15:04

      En les construccions es comença pels fonaments.
      En les relacions personals, crec que pots començar per on vulguis.

      Elimina
    3. Helena Bonals9 d’abril del 2015, a les 16:48

      Xavier,
      jo les vull començar exclusivament per la teulada, les relacions personals!

      Elimina
  2. Igor10 d’abril del 2015, a les 7:06

    Ostres, era mètrica o teulades personals? De la carcassa a les rodes és un imatge molt compacte, com una cosa total.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 d’abril del 2015, a les 9:39

      Igor,
      deixem-ho en teulades personals, que sona molt bé!

      Elimina
  3. Unknown10 d’abril del 2015, a les 12:27

    Em captives, deduccio?
    Em captives, seducció!
    I d'aquí. tot el demés.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...