En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 31 de gener del 2013

Estàs tocada
pel foc, i les espurnes
són els teus versos.

13 comentaris:

  1. Diuen que "a poc a poc, s'encén el foc". Els teus versos són espurnes de saviesa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      he enviat un comentari i no ha sortit. Et deia que hi ha focs que vénen de cop. Va com va.

      Elimina
  2. El foc als dits
    encens tot el que toques
    poema o blog.

    ResponElimina
  3. El foc és brasa.
    S'encenen les paraules
    amb les imatges.

    ResponElimina
  4. Molts som els qui estem tocats pel foc, del patiment, del gaudi, del desig, de l'amor, i els nostres versos, en el meu cas escrits són les espurnes d'aquella resta que ens dona el nostre sentiment i que tu molt ben trobat has comparat amb el foc.
    I les paraules s'encenen amb les imatges reals o imaginades, però és la vida un somni? Jo cada vegada m'incline a pensar que sí. Un gran bo i roí somni alhora, però sempre meravellós.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  5. Eii, coneixes Touched with Fire, de la K. R. Jamison? sigui com sigui, estàs ben tocada pel foc! (m'encanta això dels versos com espurnes).

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he inspirat en ella, Gemma! Tinc el llibre a casa. Moltes gràcies!

      Elimina
  6. Jo vaig fent brases ... mantinc el foc colgat de cendra no fos que pegues foc a la casa... Ai lo Foc ..!! Lo foc enceta el cant de tota fusta ...

    ResponElimina
  7. Miquel Àngel,
    jo sóc brases que han estat foc i poden tornar a ser-ne.

    ResponElimina
  8. cohen va escriure Joan of Arc com la gran metafora del foc de l´ amor. Es una de les mes belles cançons que va escriure mai.
    En un moment diu: si jo estic ences tu deus ser la fusta...
    bonic poema Helena

    ResponElimina
  9. Enric,
    no la conec, aquesta cançó, l'has penjat alguna vegada al teu bloc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, la tinc traduïda però perdona , hauràs d´anar al buscador. Sóc una mica patata en clicar enllaços
      petons

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...