Molts som els qui estem tocats pel foc, del patiment, del gaudi, del desig, de l'amor, i els nostres versos, en el meu cas escrits són les espurnes d'aquella resta que ens dona el nostre sentiment i que tu molt ben trobat has comparat amb el foc. I les paraules s'encenen amb les imatges reals o imaginades, però és la vida un somni? Jo cada vegada m'incline a pensar que sí. Un gran bo i roí somni alhora, però sempre meravellós.
cohen va escriure Joan of Arc com la gran metafora del foc de l´ amor. Es una de les mes belles cançons que va escriure mai. En un moment diu: si jo estic ences tu deus ser la fusta... bonic poema Helena
Diuen que "a poc a poc, s'encén el foc". Els teus versos són espurnes de saviesa!
ResponEliminaSílvia,
Eliminahe enviat un comentari i no ha sortit. Et deia que hi ha focs que vénen de cop. Va com va.
El foc als dits
ResponEliminaencens tot el que toques
poema o blog.
El foc és brasa.
ResponEliminaS'encenen les paraules
amb les imatges.
Molts som els qui estem tocats pel foc, del patiment, del gaudi, del desig, de l'amor, i els nostres versos, en el meu cas escrits són les espurnes d'aquella resta que ens dona el nostre sentiment i que tu molt ben trobat has comparat amb el foc.
ResponEliminaI les paraules s'encenen amb les imatges reals o imaginades, però és la vida un somni? Jo cada vegada m'incline a pensar que sí. Un gran bo i roí somni alhora, però sempre meravellós.
Una abraçada
Vicent
Molt bé, Vicent, imatges reals o imaginades!
EliminaEii, coneixes Touched with Fire, de la K. R. Jamison? sigui com sigui, estàs ben tocada pel foc! (m'encanta això dels versos com espurnes).
ResponEliminaM'he inspirat en ella, Gemma! Tinc el llibre a casa. Moltes gràcies!
EliminaJo vaig fent brases ... mantinc el foc colgat de cendra no fos que pegues foc a la casa... Ai lo Foc ..!! Lo foc enceta el cant de tota fusta ...
ResponEliminaMiquel Àngel,
ResponEliminajo sóc brases que han estat foc i poden tornar a ser-ne.
cohen va escriure Joan of Arc com la gran metafora del foc de l´ amor. Es una de les mes belles cançons que va escriure mai.
ResponEliminaEn un moment diu: si jo estic ences tu deus ser la fusta...
bonic poema Helena
Enric,
ResponEliminano la conec, aquesta cançó, l'has penjat alguna vegada al teu bloc?
Si, la tinc traduïda però perdona , hauràs d´anar al buscador. Sóc una mica patata en clicar enllaços
Eliminapetons