En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 29 de gener del 2013

La mel que vols

Ara ets diferent del Miquel Àngel
que fa la Capella Sixtina,
adaptant-se a l'encàrrec.
No ets tan sols
els possibles pètals d'una flor.
Ets l'abella que recull
el pol·len de moltes flors.


14 comentaris:

  1. Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Gràcies, Carme. Fer el que vols/ voler el que fas, és el secret.

      Elimina
  2. Preciós el poema, la veritat és que l'artista, ja siga escriptor d'assaig, de poesia, de novel·la, pintor, escultor, fins i tot escaquista o arquitecte, etc. ha de tenir ben clar que ha de ser una abella, no sols en el sentit de recollir de flor en flor, de font en font les seues idees i sentiments sinó que ha de saber matar, però amb el matar simbòlic ha de saber també morir, que vol dir estimar, l'actor ha de saber estimar, cosa totalment diferent a una vespa, que només mata i no mor.
    Els artistes vespes han de ser excel·lents en la seua grisor quan són manats per un encàrrec, però són els veritables artistes els abelles que viuen sentint.

    Una forta abraçada des d'un racó del nostre domini lingüístic, de

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bona la comparació amb la vespa! Jo no havia anat tan enllà. Fer art per encàrrec, d'ofici, o interpretar, no és dolent, només és diferent, crec. Però m'agrada la llibertat de fer poemes com aquest, per exemple.

      Elimina
  3. Ets l'abella de la mel! Fabricar la mel és una de les tasques més importants per tenir bon rusc. Genial aquest poema :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc l'abella de la mel, vosaltres sou les flors.
      Gràcies!

      Elimina
  4. Semblant al procès creatiu i de reflexió sobre l'obra literària (o el fragment) que fem a classe. Clar que naltres som molt discrets, comparats a capelles i altres edificis singulars ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pretenia comparar-me a Miquel Àngel, cantireta, només és una metàfora que m'ajuda a dir el que vull ;)

      Elimina
    2. Ja ho sé. Per això m'agrades com a escriptora i persona.

      Petons!! (pd. gràcies per la flor d'all, hehehe)

      Elimina
  5. Les obres d'art per encàrrec són les millors: les encarregaven als que en sabien més, per això són eternes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser que sigui veritat el que dius, Olga. Però jo veig una diferència entre interpretar i "crear" convencionalment parlant. És diferent, ni millor ni pitjor, segurament.

      Elimina
  6. L'abella o la formiga són imatges de l'esforç i la dedicació. Sovint se les compara amb l'artesà, o aquest a elles. Cerament, la delicada flor, acanvi, no sembla fer cap esforç.
    Tots els artistes han de tenir una mica d'abella i una mica de flor. No sé en quina proporció (rodolí involuntari).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els artistes han de tenir una mica d'humilitat i una mica de vanitat, també, Eduard.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...