En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 14 de gener de 2013

Lluita

Llapis esborrat,
ploma ratllada,
fulls estripats,
nervis gastats,
vergonya soferta.
I joia de viure,
al capdavall.

9 comentaris:

  1. Normalment, que és una paraula anormal, el desig causa molta por, vergonya, peresa, mandra, i dolor en un principi, però després, quan valentment hem arribat a connectar-hi trobem la felicitat, i normalment sense fer el que no volem fer, sinó absolutament d'acord amb nosaltres mateixos, i sense canviar en res el que féiem o pensàvem. Trobar el camí del desig dóna joia de viure, el desig és allò que veritablement volem fer de les nostres vides i que en termes generals ja estem patint o fruint inconscientment, amb la qual cosa res no canvia en ser-ne conscients.

    Salutacions

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aleshores, Vicent, en fer realitat els somnis tampoc canvia res, oi?

      Elimina
  2. Només canvia l'harmonia amb tu mateixa i la felicitat, el fal·lus que sigues home o dona l'albires al final del camí. Si camines sota el teu parer, és a dir, sense ofendre ni ofendre't.

    Una abraçada ben feliç des de València.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Aquest poema mostra molt bé la lluita constant de l'artista, que es mou entre sentiments aparentment contradictoris, quan al capdavall tot és fruit de la lluita. M'encanta el vers final!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      és molt autobiogràfic! Fer poemes és un sofriment i un plaer alhora, sobretot quan et diuen que ho has fet bé.

      Elimina
  4. Sentir es salvatge i per tant inestable.
    Saber que sents es el nostre plaer i dolor alhora.
    Plaer i dolor es viure.
    Petons artista!!!!!
    Enric

    ResponElimina
  5. El que importa és la joia de viure, la d'escriure, la de pensar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imma:
      molt bona. La d'escriure o pensar també és una joia!

      Elimina