Normalment, que és una paraula anormal, el desig causa molta por, vergonya, peresa, mandra, i dolor en un principi, però després, quan valentment hem arribat a connectar-hi trobem la felicitat, i normalment sense fer el que no volem fer, sinó absolutament d'acord amb nosaltres mateixos, i sense canviar en res el que féiem o pensàvem. Trobar el camí del desig dóna joia de viure, el desig és allò que veritablement volem fer de les nostres vides i que en termes generals ja estem patint o fruint inconscientment, amb la qual cosa res no canvia en ser-ne conscients.
Només canvia l'harmonia amb tu mateixa i la felicitat, el fal·lus que sigues home o dona l'albires al final del camí. Si camines sota el teu parer, és a dir, sense ofendre ni ofendre't.
Aquest poema mostra molt bé la lluita constant de l'artista, que es mou entre sentiments aparentment contradictoris, quan al capdavall tot és fruit de la lluita. M'encanta el vers final!
Normalment, que és una paraula anormal, el desig causa molta por, vergonya, peresa, mandra, i dolor en un principi, però després, quan valentment hem arribat a connectar-hi trobem la felicitat, i normalment sense fer el que no volem fer, sinó absolutament d'acord amb nosaltres mateixos, i sense canviar en res el que féiem o pensàvem. Trobar el camí del desig dóna joia de viure, el desig és allò que veritablement volem fer de les nostres vides i que en termes generals ja estem patint o fruint inconscientment, amb la qual cosa res no canvia en ser-ne conscients.
ResponEliminaSalutacions
Vicent
Aleshores, Vicent, en fer realitat els somnis tampoc canvia res, oi?
EliminaNomés canvia l'harmonia amb tu mateixa i la felicitat, el fal·lus que sigues home o dona l'albires al final del camí. Si camines sota el teu parer, és a dir, sense ofendre ni ofendre't.
ResponEliminaUna abraçada ben feliç des de València.
Vicent
Aquest poema mostra molt bé la lluita constant de l'artista, que es mou entre sentiments aparentment contradictoris, quan al capdavall tot és fruit de la lluita. M'encanta el vers final!
ResponEliminaSílvia,
Eliminaés molt autobiogràfic! Fer poemes és un sofriment i un plaer alhora, sobretot quan et diuen que ho has fet bé.
Sentir es salvatge i per tant inestable.
ResponEliminaSaber que sents es el nostre plaer i dolor alhora.
Plaer i dolor es viure.
Petons artista!!!!!
Enric
Enric,
Eliminaquanta raó que tens!
El que importa és la joia de viure, la d'escriure, la de pensar...
ResponEliminaImma:
Eliminamolt bona. La d'escriure o pensar també és una joia!