Jo he de confessar-te que sent una mica d'admiració per eixos ulls gèlids i boques callades que fan en el soroll amb grans passes, però preferisc els de totes totes els ulls xicotets i inquiets que fan molt de soroll però poques ànous, són els millors, i canvien també la Història des de llurs plomes, des de llurs goles.
Vicent, és la idea dels còmics japonesos, els manga, de fer els ulls grandiosos i la boqueta petita. Em va bé en aquest cas per parlar de la repressió, la que no volem.
Sílvia, suposo que un poema sol ser sempre com el que diu aquest haiku, molt d'interior, superfície muda. Però a vegades m'agrada de dir les coses d'una manera més directa també!
Sí, fa poc deies que els ulls parlen i ara dius que mostren el que hi ha dins.... la imatge dels fars és molt bonica. És el dibuix que més m'agrada, per cert.
Boca en silenci... M.agrada molt!!!! Em recorda una frase del tom waits que potser no hi te massa relacio El peto mai sap allo que els llavis diran... Enric
Jo he de confessar-te que sent una mica d'admiració per eixos ulls gèlids i boques callades que fan en el soroll amb grans passes, però preferisc els de totes totes els ulls xicotets i inquiets que fan molt de soroll però poques ànous, són els millors, i canvien també la Història des de llurs plomes, des de llurs goles.
ResponEliminaVicent
Vicent,
ResponEliminaés la idea dels còmics japonesos, els manga, de fer els ulls grandiosos i la boqueta petita. Em va bé en aquest cas per parlar de la repressió, la que no volem.
Hi ha coses que no cal dir-les amb paraules, només amb la mirada ja s'entén tot.
ResponEliminaMcAbeu, "l'amor neix en els ulls i els ulls el mostren", diu el refrany.
EliminaGràcies, Helena, una aportació molt adient a la sensació que tenia quan feia el dibuix! M'agrada el teu haikú! Vaig a posar l'enllaç al meu post!
ResponEliminaGràcies, Carme! El teu dibuix m'inspira!
EliminaEm van cridar molt l'atenció aquests ulls tan grossos. T'ha sortit un gran haiku, Helena, molt adient al dibuix.
ResponEliminaSílvia,
Eliminasuposo que un poema sol ser sempre com el que diu aquest haiku, molt d'interior, superfície muda. Però a vegades m'agrada de dir les coses d'una manera més directa també!
Genial!
ResponEliminaBreu i preciós.
Gràcies, Glòria, no em va sortir pas a la primera, aquest poema, estic contenta que us agradi.
EliminaColor de gran efecte, com les paraules.
ResponEliminaQue bé, Olga, t'agrada!
EliminaUlls que parlen i ... també que guien?
ResponEliminaVeig que segueixes el meu bloc, Rafel! Són uns ulls pluriocupats.
EliminaSí, fa poc deies que els ulls parlen i ara dius que mostren el que hi ha dins.... la imatge dels fars és molt bonica. És el dibuix que més m'agrada, per cert.
ResponEliminaGemma,
Eliminaels fars poden ser tant del cotxe com del mar.
Boca en silenci...
ResponEliminaM.agrada molt!!!!
Em recorda una frase del tom waits que potser no hi te massa relacio
El peto mai sap allo que els llavis diran...
Enric
Que xula aquesta cita, Enric!
Elimina