Doncs jo no l'adoro gaire, aquest pas de les coses! Tot depèn per on t'ho mires. Benvingut, Jordi, veig que ets seguidor meu, però no et tenia present.
En Joan (Fontanillas) va tenir el detall de parlar-me dels teus blogs i em va animar a entrar-hi. És tot plaer. I és cert, tot depèn del vidre amb que es mira el pas de les coses o el caminar inconscient de les vicisituds existencials, bones i dolentes. Al cap i a la fi, tot forma part de les ales que conformen la nostra poesia. Salutacions.
Helena, només et volia dir que el haiku anterior és una veritable delícia..potser fins i tot sigui el cànon dels anticànons.. i com bé et diuen.. nena tu si que vals, si més no per alguns!
M'agrada molt, em fas pensar que a partir d'ara, en comptes de passar pàgina es dirà passar pantalla... bé, la qüestió és poder passar, sí, mig esborrant (no cal esborrar del tot) alguns traços...
Aquesta dita ja existeix. Passar pantalla, com quan es fan eleccions, és una expressió que s'està estenent segons Ramon Solsona. Jo l'he adaptat pel meu haiku.
El que passa amb els traços és que n'hi ha que es volen conservar, i d'altres no!
Sí, el món de la informàtica ens ha envaït definitivament, espere que per molts anys més, i que dure la xarxa, veritable motor de la comunicació, si podem evitar una guerra mai no l'hem tingut tan al nostre abast, tot i que jo pense que aquesta no funciona amb paraules, però bé, les fulles grogues donaran pas a les pantalles i als papers en plàstic de les pantalles i potser arribarem a veure un dia el paper desterrat de les nostres llars, jo no vull que això ens arribe, si no, com mantindríem la cultura en un possible col·lapse de la xarxa?
Una salutació ben amiga des de València i amb la possibilitat de parlar-nos des de tan lluny...
Vicent, he volgut posar en paral·lel la informàtica i els llibres. No em vull quedar només amb un dels dos elements. Tu no has sentit com es comença a fer servir aquesta expressió, originària dels videojocs? La Sílvia ho deia en un comentari que s'ha perdut.
J'adore el haiku de la vida!
ResponEliminaDoncs jo no l'adoro gaire, aquest pas de les coses! Tot depèn per on t'ho mires.
EliminaBenvingut, Jordi, veig que ets seguidor meu, però no et tenia present.
En Joan (Fontanillas) va tenir el detall de parlar-me dels teus blogs i em va animar a entrar-hi. És tot plaer. I és cert, tot depèn del vidre amb que es mira el pas de les coses o el caminar inconscient de les vicisituds existencials, bones i dolentes. Al cap i a la fi, tot forma part de les ales que conformen la nostra poesia. Salutacions.
EliminaHelena, només et volia dir que el haiku anterior és una veritable delícia..potser fins i tot sigui el cànon dels anticànons..
ResponEliminai com bé et diuen.. nena tu si que vals, si més no per alguns!
uix, que m'estarrufaré i tot!
EliminaM'agrada molt, em fas pensar que a partir d'ara, en comptes de passar pàgina es dirà passar pantalla... bé, la qüestió és poder passar, sí, mig esborrant (no cal esborrar del tot) alguns traços...
ResponEliminaAquesta dita ja existeix. Passar pantalla, com quan es fan eleccions, és una expressió que s'està estenent segons Ramon Solsona. Jo l'he adaptat pel meu haiku.
EliminaEl que passa amb els traços és que n'hi ha que es volen conservar, i d'altres no!
Sí, el món de la informàtica ens ha envaït definitivament, espere que per molts anys més, i que dure la xarxa, veritable motor de la comunicació, si podem evitar una guerra mai no l'hem tingut tan al nostre abast, tot i que jo pense que aquesta no funciona amb paraules, però bé, les fulles grogues donaran pas a les pantalles i als papers en plàstic de les pantalles i potser arribarem a veure un dia el paper desterrat de les nostres llars, jo no vull que això ens arribe, si no, com mantindríem la cultura en un possible col·lapse de la xarxa?
ResponEliminaUna salutació ben amiga des de València i amb la possibilitat de parlar-nos des de tan lluny...
Vicent
Vicent,
Eliminahe volgut posar en paral·lel la informàtica i els llibres. No em vull quedar només amb un dels dos elements.
Tu no has sentit com es comença a fer servir aquesta expressió, originària dels videojocs? La Sílvia ho deia en un comentari que s'ha perdut.
Passar pantalla en comptes de passar full? Vaja tela, i és que les noves tecnologies arriben ben ben lluny!
ResponEliminaVicent
Sí, les noves tecnologies s'ho mengen tot.
EliminaSí, es van menjar el meu comentari també! Sort que no es mengen la poesia :)
EliminaPodem esborrar els traços als fulls, però mai al cor.
ResponEliminaQue tinguis bona nit.
Olga,
Eliminapodem esborrar els poemes, però no la poesia.