Tu ja saps que vals, de fet jo també necessite ser comprés o si més no ser valorat, tot i que mai no m'ha agradat les paraules més, menys, millor ni pitjor, però una persona en el discurs de l'analista, un dels cinc que hi ha necessita ser valorada, si no admirada, l'admiració ja és molt més destructiva. I et dic, jo no vaig a qualsevol bloc, sí de primeres, però si veig que trobe odi, o ressentiment, que tots podem tenir de tant en tant, però si jo observe això en la meua persona després d'arribar cert, curt temps m'hi retire, i tu no ets així, ets una persona, com ja et vaig dir, bona i intel·ligent, que val, tot i tenir punts de vista diferent als meus, de ben segur, tots som iguals i diferents com dues gotes d'aigua, que va dir Patxi López l'exlehendakari basc en la seua investidura, així que conserva eixa apreciació de tu mateixa i estima, alhora que també i per què no fes línies torçudes, tots hi tenim dret, i sobretot fes el que tu, sense que ningú et diga res, el que tu vulgues fer, però sense perdre la fe en l'autoritat més entranyable o el Pare o Mare, que és mateix que dir en tu mateixa.
Excel·lent definició del que arriben a ser moltes vides d'escriptors. Dues paraules teves permetrien resistir aquest estat de coses: talent i serenitat. Helena, aquest poema teu és molt profund, potser més del que et penses, i no vull menystenir la teva clarividència, la que t'ha portat a escriure'l.
Com l'estàs clavant aquests últims dies. Crec que el més important ja ho tens!
ResponEliminaSílvia,
Eliminasi tu ho dius en farem cas! De saber que vals sobretot és gràcies a vosaltres.
Molt conseqüent, Helena!!!
ResponEliminaJoana,
Eliminasí, molt conseqüent amb el que analitzo, en el que faig.
Tu ja saps que vals, de fet jo també necessite ser comprés o si més no ser valorat, tot i que mai no m'ha agradat les paraules més, menys, millor ni pitjor, però una persona en el discurs de l'analista, un dels cinc que hi ha necessita ser valorada, si no admirada, l'admiració ja és molt més destructiva.
ResponEliminaI et dic, jo no vaig a qualsevol bloc, sí de primeres, però si veig que trobe odi, o ressentiment, que tots podem tenir de tant en tant, però si jo observe això en la meua persona després d'arribar cert, curt temps m'hi retire, i tu no ets així, ets una persona, com ja et vaig dir, bona i intel·ligent, que val, tot i tenir punts de vista diferent als meus, de ben segur, tots som iguals i diferents com dues gotes d'aigua, que va dir Patxi López l'exlehendakari basc en la seua investidura, així que conserva eixa apreciació de tu mateixa i estima, alhora que també i per què no fes línies torçudes, tots hi tenim dret, i sobretot fes el que tu, sense que ningú et diga res, el que tu vulgues fer, però sense perdre la fe en l'autoritat més entranyable o el Pare o Mare, que és mateix que dir en tu mateixa.
Una abraçada plena de benvolença des de València
Vicent
Vicent,
Eliminadiuen que els artistes han de ser tan humils com tenir una certa dosi de vanitat.
M'agrada això de les dues gotes d'aigua!
¡Nena!, tu vales mucho.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminaet dic exactament el mateix!
Excel·lent definició del que arriben a ser moltes vides d'escriptors. Dues paraules teves permetrien resistir aquest estat de coses: talent i serenitat. Helena, aquest poema teu és molt profund, potser més del que et penses, i no vull menystenir la teva clarividència, la que t'ha portat a escriure'l.
ResponEliminaOlga,
Eliminafins i tot Shakespeare ha arribat a ser un anticànon en algun moment de la història. I "talent contingut" no vol dir pas talent petit.
Gràcies!
I tant que vals!
ResponEliminaGràcies Gemma, si no m'ho dieu vosaltres no en sóc pas conscient.
Elimina