En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dilluns, 7 de gener del 2013
Faig poemes per Margarit,
interpreto art per Worringer,
llegeixo anticànons pel meu pare.
La bellesa em captiva des de petita,
per "deformació professional",
perquè el cor em guia a través dels ulls.
És curiós que sempre hi ha un motiu darrere les coses que fem. Jo vaig fer filologia per un professor, però també és veritat que on no hi ha terra no arrela la llavor. M'agrada moltíssim el vers que tanca el poema, el cor és el millor guia i els ulls els millors observadors.
La bellesa, deia Lacan és la darrera muralla que ens defensa de la destrucció, i és en definitiva imprescindible, però el que una dona necessita amb la bellesa és ser escoltada, hi ha la pregunta que tots ens fem, què vol una dona, bàsicament i és amb la bellesa que molts poetes la intenten resoldre, uns altres, els més freds fent la guerra i uns altres fent cotxes o béns de consum, però en definitiva fer bellesa és una eina molt bona per a evitar la destrucció, un límit per defensar-se i fruir de la vida, estimar i desitjar, què? el Bé.
¿I quan treballes per a tu mateixa? Sigues forta, Helena, encara que no està malament reconèixer les influències i dedicacions. Manipulant el blog, he perdut els comentaris, sols he vist el de la Dolors Giral i el teu. Ho sento. Les Perseides són un grup de cometes o estels errants. La Terra els passa pels voltants de sant Llorenç, 11 d'agost, i per això es diu que hi ha pluja d'estrelles aquells dies. Es coneixen com a Llàgrimes de sant Llorenç, també. Bonic el nom de Perseida, ¿eh?
A mi m'han captivat els mots que basteixen el teu bellíssim poema. Jo també cerco la bellesa com a fugida de l'horror i de la condemna. I és que la poesia pot transportar-nos a d'altres universos.
És curiós que sempre hi ha un motiu darrere les coses que fem. Jo vaig fer filologia per un professor, però també és veritat que on no hi ha terra no arrela la llavor. M'agrada moltíssim el vers que tanca el poema, el cor és el millor guia i els ulls els millors observadors.
ResponEliminaSílvia, uns ulls amb els que veig i amb els que llegeixo també. No sóc tan superficial que només em fixi en la bellesa exterior!
EliminaLa bellesa, deia Lacan és la darrera muralla que ens defensa de la destrucció, i és en definitiva imprescindible, però el que una dona necessita amb la bellesa és ser escoltada, hi ha la pregunta que tots ens fem, què vol una dona, bàsicament i és amb la bellesa que molts poetes la intenten resoldre, uns altres, els més freds fent la guerra i uns altres fent cotxes o béns de consum, però en definitiva fer bellesa és una eina molt bona per a evitar la destrucció, un límit per defensar-se i fruir de la vida, estimar i desitjar, què? el Bé.
ResponEliminaUna abraçada valenciana
Vicent
Belles paraules, Vicent. L'estètica és important en tot, no tan sols en una dona.
Elimina¿I quan treballes per a tu mateixa? Sigues forta, Helena, encara que no està malament reconèixer les influències i dedicacions.
ResponEliminaManipulant el blog, he perdut els comentaris, sols he vist el de la Dolors Giral i el teu. Ho sento.
Les Perseides són un grup de cometes o estels errants. La Terra els passa pels voltants de sant Llorenç, 11 d'agost, i per això es diu que hi ha pluja d'estrelles aquells dies. Es coneixen com a Llàgrimes de sant Llorenç, també. Bonic el nom de Perseida, ¿eh?
Olga,
ResponEliminano treballo per a, sinó gràcies a. No té res a veure el que jo faig amb aquests autors!
Nena, la bellesa també cal buscar-la!! (però tu tens bons ulls)
ResponEliminaI un cap molt ben moblat, també. A quant el llogues? ;D
EliminaJo busco i també trobo. No sé si tinc el cap ben moblat, però s'hi viu bé, té bona vista.
EliminaA mi m'han captivat els mots que basteixen el teu bellíssim poema.
ResponEliminaJo també cerco la bellesa com a fugida de l'horror i de la condemna.
I és que la poesia pot transportar-nos a d'altres universos.
Molts petons i els millors desitjos!
helena,
Eliminamoltíssimes gràcies! La poesia produeix alegries com aquesta.
Entro al teu bloc, però em costa de llegir a vegades perquè els paràgrafs estan tallats, no sé per què no hi caben en la pantalla.
"perquè el cor em guia a través dels ulls. " Això és un raig de bellesa que em deso amb avidesa!
ResponEliminaEduard,
Eliminaa tu també et passa, veig!