En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 27 de gener del 2013

Llum i foscor


Tota la joia
confosa dins la nit,
reneix de dia.
Cada estel al seu lloc,
si sabem on trobar-los.

[Poema de la Carme]


Tota la joia
invisible de dia,
reneix de nit.
En el contrast sabem
on trobar cada estel.

[Poema meu]





21 comentaris:

  1. Tota la joia
    esta dins teu,
    nit si callo,
    estel si somio
    cel si ets tu

    bellissims poemes de les dues

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi m'agrada moltíssim el teu, Enric! És la nit, l'estel i el cel de la poesia que els conté.

      Elimina
    2. Genial l'Enric... gaudim jugant, gràcies Helena!

      Elimina
  2. Un magnífic maridatge poètic.
    Felicitats a ambdues!

    ResponElimina
    Respostes
    1. helena,
      prové dels comentaris a l'anterior poema, no saps mai on trobaràs la inspiració.

      Elimina
  3. Segueixo jugant, Helena, com als infants, em costa de parar un joc plaent... Bon diumenge, guapa!

    Joia d'estels
    claror de nit de lluna
    si tu no hi ets
    els camins es fan llargs
    constel·lacions perdudes.

    ResponElimina
  4. Continuo seguint-te:

    Joia de versos
    petits com els estels.
    Si no es veuen,
    el camí es fa de prosa
    en l'exòtica nit.

    ResponElimina
  5. En el contrast, en la "manca" del llenguatge sabem que la vida és l'únic lloc on podem ser amos, sí amos, poder canviar les coses al nostre grat, i fer, fer coses, escriure, fer poesia, estimar, tenir amics i amigues a qui estimar, parlar, maleir, patir, fruir, gaudir, i tot gràcies a que hi ha nit i dia, i no només dia, eixe és el gran regal de Déu, que nosaltres per un període que dependrà del que nosaltres voldrem, morirem quan ens ho creiem, per un període de temps siguem actors, Actors!

    Una abraçada i dos grans poemes, la veritat és que aquest teu bloc és una passada, pots dir la teua i ser ben rebut i llegir veritables i xicotetes joies.

    Un petó ben fort d'amic des d'un raconet del domini lingüistic del català-valencià.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      gràcies, ahir no vaig poder participar en el teu bloc perquè semblava que hi tenies un virus.

      Elimina
    2. No puc escriure en el teu bloc! Surt una tira amb banderes del món a la part de sota de la teva pàgina.

      Elimina
    3. No crec que això tinga a veure si no és que amb el localitzador de lectors que és m'haja arribat un virus a la pàgina, però no crec que arribe a les pàgines dels lectors, de totes les maneres el llevaré el localitzador i ja em diràs.

      Petons d'amic

      Vicent

      Elimina
    4. He posat l'antivirus i porta escanejat la meitat i ja porta tres virus, no passes per la pàgina per si de cas, ja t'avisaré.

      Una abraçada

      Vicent

      Elimina
    5. Prova ara, ja els n'hi he trets, espere que pugues fer comentaris, si no ja no sé el que fer.

      Vicent

      Elimina
  6. Tots els camins em porten a tu quan tots els estels em guien il·luminant el destí.

    (No la destinació)

    ResponElimina
  7. Olga, "Si fortuna generosa/ ens ha dat un bon company/ o companya graciosa/ cantarem amb més afany", diuen els versos de Schiller a L'himne a l'alegria de Beethoven.

    ResponElimina
  8. Joia ensems,
    a l'alba i la posta,
    reneix a cada instant.
    Fa niu a l'estel
    que em sap trobar.


    ResponElimina
  9. Bell i joliu,
    reneix el teu talent
    en vers i en prosa.
    L'estel et trobarà
    en l'instant que no el cerquis.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...