En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Tota la joia
ResponEliminaesta dins teu,
nit si callo,
estel si somio
cel si ets tu
bellissims poemes de les dues
Doncs a mi m'agrada moltíssim el teu, Enric! És la nit, l'estel i el cel de la poesia que els conté.
EliminaGenial l'Enric... gaudim jugant, gràcies Helena!
EliminaFeu un bon trio poètic!
EliminaI amb tu un quartet!
EliminaUn magnífic maridatge poètic.
ResponEliminaFelicitats a ambdues!
helena,
Eliminaprové dels comentaris a l'anterior poema, no saps mai on trobaràs la inspiració.
Segueixo jugant, Helena, com als infants, em costa de parar un joc plaent... Bon diumenge, guapa!
ResponEliminaJoia d'estels
claror de nit de lluna
si tu no hi ets
els camins es fan llargs
constel·lacions perdudes.
Continuo seguint-te:
ResponEliminaJoia de versos
petits com els estels.
Si no es veuen,
el camí es fa de prosa
en l'exòtica nit.
En el contrast, en la "manca" del llenguatge sabem que la vida és l'únic lloc on podem ser amos, sí amos, poder canviar les coses al nostre grat, i fer, fer coses, escriure, fer poesia, estimar, tenir amics i amigues a qui estimar, parlar, maleir, patir, fruir, gaudir, i tot gràcies a que hi ha nit i dia, i no només dia, eixe és el gran regal de Déu, que nosaltres per un període que dependrà del que nosaltres voldrem, morirem quan ens ho creiem, per un període de temps siguem actors, Actors!
ResponEliminaUna abraçada i dos grans poemes, la veritat és que aquest teu bloc és una passada, pots dir la teua i ser ben rebut i llegir veritables i xicotetes joies.
Un petó ben fort d'amic des d'un raconet del domini lingüistic del català-valencià.
Vicent
Vicent,
Eliminagràcies, ahir no vaig poder participar en el teu bloc perquè semblava que hi tenies un virus.
No puc escriure en el teu bloc! Surt una tira amb banderes del món a la part de sota de la teva pàgina.
EliminaNo crec que això tinga a veure si no és que amb el localitzador de lectors que és m'haja arribat un virus a la pàgina, però no crec que arribe a les pàgines dels lectors, de totes les maneres el llevaré el localitzador i ja em diràs.
EliminaPetons d'amic
Vicent
He posat l'antivirus i porta escanejat la meitat i ja porta tres virus, no passes per la pàgina per si de cas, ja t'avisaré.
EliminaUna abraçada
Vicent
Prova ara, ja els n'hi he trets, espere que pugues fer comentaris, si no ja no sé el que fer.
EliminaVicent
Tots els camins em porten a tu quan tots els estels em guien il·luminant el destí.
ResponElimina(No la destinació)
M'agrada molt! I destí en lloc de destinació també.
EliminaCantar a dues veus sempre alegra.
ResponEliminaOlga, "Si fortuna generosa/ ens ha dat un bon company/ o companya graciosa/ cantarem amb més afany", diuen els versos de Schiller a L'himne a l'alegria de Beethoven.
ResponEliminaJoia ensems,
ResponEliminaa l'alba i la posta,
reneix a cada instant.
Fa niu a l'estel
que em sap trobar.
Bell i joliu,
ResponEliminareneix el teu talent
en vers i en prosa.
L'estel et trobarà
en l'instant que no el cerquis.